George Eliot, pseudònim de Mary Ann Evans (1819-1880), és una de les grans autores britàniques del segle XIX a qui encara aquí es llegeix poc. És coneguda per les seves novel·les més extenses, amb Middlemarch (1874) com la seva obra mestra, tot i que també convé subratllar Adam Bede (1859), El molí del Floss (1869), Silas Marner (1861) i Daniel Deronda (1876); algunes d’elles s’han traduït al català els darrers anys, així que ja no hi ha excusa per no descobrir-la en condicions.
I tampoc no hi ha excusa per desconèixer-ne altres vessants, com el de la narrativa breu, gràcies a la nouvelle que n’ha recuperat Cal Carré, En Jacob i el seu germà (1864), amb traducció de Maria Callís (Alba en va publicar una edició en castellà amb traducció de Carmen Francí). El protagonista, un jove fill d’un propietari rural, té un instint particular per a l’elaboració de dolços. La pastisseria sembla el seu camí natural, però té un obstacle: en Jacob, el seu germà, que el segueix a tot arreu i li rampinya els caramels sense demanar permís. En Jacob té una discapacitat cognitiva; o, com es deia a l’època, «idiota profund» (sic).
La manera de realitzar-se, per al protagonista, serà marxar del poble, formar-se lluny de casa i més endavant tornar al país, però no a la seva llar, sinó a un altre indret, on no el coneixen i pot començar de zero, camuflat en una identitat nova. Allà es converteix en un pastisser estimat i pot fer realitat el seu somni de «ser una personalitat i que tothom el cregués digne del millor seient i del mos més exquisit». Sentir-se estimat, ni més ni menys; no es potser el desig més profund de l’ànima humana, abans i ara?
George Eliot.
El protagonista deixa de ser un noi acomplexat per mitjà de l’ofici i del reconeixement que comporta, una emancipació tant personal, en forma de confiança en si mateix, com material, pel bon funcionament del negoci i perquè troba una dona amb qui establir-se. És un tema que connecta amb la resta de l’obra de l’autora, que, a més de caracteritzar els personatges amb un grau elevat de complexitat psicològica i de retratar els costums de la societat de províncies, amb les diferències de classes i els prejudicis, construeix la història amb aquella transcendència moral pròpia de la literatura del segle XIX.
El quid rau, tanmateix, en la pregunta de si és possible allunyar-se del tot, i per sempre, de la família biològica. És significatiu que, tot i que el protagonista és el pastisser, que es diu David, el títol del llibre és En Jacob i el seu germà, cosa que ja dóna pistes de la supeditació del protagonista al seu germà «idiota». D’aquí sorgeix una altra qüestió: fins a quin punt la nostra identitat ens ve donada des del naixement, per les circumstàncies familiars i socioeconòmiques; i fins a quin punt depèn d’un mateix, de les accions i decisions que prenem al llarg de la vida? És possible deslligar-se del tot de l’origen? I, mirant-ho d’una altra manera, si fos així, seria desitjable fer-ho?
Vet aquí un llibre petit i un relat senzill, però amb la sagacitat de George Eliot en plena forma i un conflicte moral que continua fent-nos reflexionar. Ho aconsegueix des de la mordacitat i el bon humor, perquè la comicitat hi és des de les primeres línies: «De les moltes fatalitats que poden interposar-se en l’eclosió del desig juvenil, la d’endinsar-se a la bona de Déu en els camins de la pastisseria potser no s’ha considerat prou», llegim. I és que la dolçor del pastís, com l’afecte inesgotable d’un germà, pot acabar embafant.
