Patricia Tena. Barcelona
Després de l’èxit internacional de La mecànica de cor, l’escriptor i cantant francès Mathias Malzieu torna amb L’ombra allargada de l’amor. El títol original, Maintenant qu’il fait tout le temps nuit sud toi («Ara que sempre és de nit per a tu»), reflecteix d’una manera més fidel l’argument i l’encant del llibre que l’adaptació espanyola. Mathias és un jove d’uns trenta anys que se sent absolutament perdut després de la mort de la seva mare. D’una banda, l’inquieta saber on i amb qui estarà ara, si està sola o si pot seguir sentint-lo a prop. D’una altra, l’horroritza tota la burocràcia amb la qual s’ha d’enfrontar: papers de defunció, preparar el funeral, escollir la roba, les flors, la música, el taüt… Mentre espera a l’hospital l’arribada del seu pare i de la seva germana, apareix un gegant anomenat Jack (s’intueix que no és cap altre que el protagonista de La mecànica de cor), que es presenta com a Doctor en Sombrologia i que ve amb l’objectiu d’administrar un tros de la seva ombra com a protecció a les persones afectades pel dol. A partir d’aquest moment, el gegant i el protagonista inicien una relació molt especial, en la qual cadascú allibera les seves emocions i també els seus temors.
Mathias és summament poètic al parlar del que sent a l’haver perdut la seva progenitora i tot el que troba a faltar d’ella, mentre Jack recorda amb dolor l’amor que va sentir per una jove que dormia en el seu cor i que s’aixecava cada minut per accionar els batecs, però que un dia va marxar i «mai no va tornar, llavors la vaig reconstituir amb els meravellosos records que em va deixar i amb grans de somnis que ella va sembrar una mica per tot arreu en mi abans d’anar-se’n». L’ombra allargada de l’amor (Rosa dels Vents/Reservoir Books) és un llibre profundament trist en el qual els elements màgics o fantàstics no són tan freqüents com en la primera novel·la de Malzieu.
Tot i que s’anuncia com a tal, aquest llibre no és la segona part de La mecànica del cor, que era un conte molt més burtonià. Aquí, l’autor es fon amb el protagonista per explicar una vivència pròpia, ja que a cada pàgina es nota que els seus escrits surten directament des d’un cor destrossat, que les seves lletres són sinceres i que li serveixen per exorcitzar el que sent. Com enfrontar-se a una nova vida sense aquesta persona? Quins mecanismes cal utilitzar per seguir (sobre)vivint malgrat la seva absència? Aquest fet dramàtic m’unirà més a la resta de la meva família o el dolor ens distanciarà? Per a qui malauradament també patim que sempre sigui de nit per algú a qui estimem i per a qui somiem amb manipular tots els rellotges del món, L’ombra allargada de l’amor es converteix en un llibre molt proper i emotiu, que, si bé incomoda el remoure alguns sentiments, ens recorda que mai estem sols en el nostre dol.
