Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Care Santos es reinventa amb la seva última novel·la -la més ambiciosa, segons les seves paraules-, Habitacions tancades, amb la qual s’endinsa en la història d’una saga familiar de tres generacions plena de secrets mai revelats i que ofereixen un viu retrat de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. La novel·la arrenca quan Violeta Lax, que porta una vida tranquil·la a Chicago amb el seu marit i fills, rep una estranya carta des d’Itàlia que farà que torni a l’antic palauet de Passeig de Gràcia, a Barcelona, on van habitar els seus avantpassats per esbrinar qui va ser realment el seu avi, un important pintor noucentista; què va passar amb la seva àvia, de qui diuen va fugir a Amèrica; i, en definitiva, qui van ser en realitat els Lax.
El misteri creix quan al palauet, a l’enderrocar un mur cec, apareix una habitació tancada amb pany i clau. A l’interior hi ha morta una dona des de fa ja uns quants anys amb un anell al coll on hi ha gravat el nom de Francesc Canals Ambrós, conegut popularment com el Santet. “Vaig decidir escriure aquesta novel·la quan em vaig parar a pensar el poc que sabem nosaltres mateixos sobre els nostres avantpassats i, a més, des de feia temps li devia una novel·la a un personatge tan fascinant com el Santet, a qui encara avui moltes persones recorren per demanar ajuda”, explica l’autora.
Del Santet, que va morir el 1899 després d’una malaltia, es va dir que era capaç de preveure la mort dels seus amics i companys amb només mirar-los als ulls i, de fet, hi ha la creença que ell mateix va avisar que, tard o d’hora, els grans magatzems El Siglo de les Rambles, on ell treballava i que donava feina a més de mil persones al primer quart del segle XX, es reduirien a flames, com així va ser. Amb aquest personatge històric, Care Santos aprofita també per introduir-se en les taules de l’alta societat barcelonina on antigament es practicava l’espiritisme amb l’objectiu de contactar amb els morts. “Els espiritistes de llavors eren gent molt seriosa i avançada, que demanaven progressos per a la societat, com el vot per a la dona, entre d’altres aspectes”, puntualitza Santos.
L’autora, que ha reconegut que va desfer la novel·la tres vegades abans d’escriure la versió definitiva, assegura que res canviarà en la seva forma d’escriure, que només apostarà per temes que a ella li interessin i que mai treballarà per encàrrec atès que ” cal ser honestos amb el lector perquè quan una escriu alguna cosa que no li convenç, sempre s’acaba notant i això suposa una pèrdua de temps tant per als autors com per als lectors”. Habitacions tancades apareix en català i castellà a Planeta.
