Un nou (i antic) amor

Patricia Tena. Barcelona 

Solidea és una jove que està passant un mal moment perquè el seu xicot de tota la vida l’acaba de deixar. A més, ell treballa en una botiga d’animals que es troba just al davant de la papereria on ella treballa, la qual cosa vol dir veure’l cada dia i comprovar, dolorosament, com ell sembla haver-la oblidat en un tres i no res gràcies a una noia somriure maliciós. La seva germana i la seva cosina la intenten convèncer perquè s’obri un perfil a Facebook, amb l’objectiu que comenci a relacionar-se una mica més i ampliï el seu cercle d’amistats. Quan li expliquen que mitjançant aquesta xarxa social pot trobar pràcticament qualsevol persona, decideix teclejar el nom d’Edoardo Magni, el seu primer amor, una història no corresposta perquè, mentre ell anava a l’institut i feia plans universitaris, ella tenia només vuit anys. Això no obstant, ara, quinze anys després, pot reprendre el contacte. Aquí està; a la pantalla d’ordinador. Intentar conquerir-lo comença amb enviar-li una sol·licitud d’amistat.

Simona Sparaco és una jove autora que encara no arriba a la trentena i que ja ha collit bones crítiques amb la seva primera novel·la, que a Itàlia ha estat apadrinada per Federico Moccia (A tres metres sobre el cel, Perdona si et dic amor). L’autora aposta per explicar-nos el naixement d’una història d’amor des del punt de vista de cada un dels implicats, és a dir, un capítol sota la perspectiva de Solidea i un altre des de la mirada d’Edoardo.

Lovebook (Suma de Letras) és, sobretot, una comèdia romàntica en què els enamoraments succeeixen massa ràpid, on les situacions pequen de ser un tant tòpiques i els personatges també (vegeu l’amic gai obsessionat amb la pel·lícula Moulin Rouge i especialment amb el seu protagonista, Ewan McGregor) i en la qual succeeixen situacions totalment inversemblants. Però si el lector n’és conscient i el que li ve de gust és evadir-se amb una novel·la amable, entretinguda, amb tocs divertits i dosi extra de romanticisme, aquesta no el decebrà. Tal com passa amb el cinema, no sempre ens ve de gust veure pel·lícules profundes i amb missatge, sinó que, de tant en tant, també agraïm veure una comèdia protagonitzada per Hugh Grant o Sandra Bullock que ens faci somiar, encara que sigui durant hora i mitja, que la vida és fàcil i que sempre hi ha un final feliç per a cadascú de nosaltres.