Fa més de trenta anys que l’escriptora anglesa Jeanette Winterson va novel·lar sobre l’amor, el desig i l’adulteri amb aquesta obra que ara publiquen Periscopi en català amb traducció de Bel Olid i Lumen en castellà amb traducció d’Encarna Gómez. Amb una força quotidiana ens presenta uns personatges que pateixen el fruit d’un amor sense mesura, fent de l’obra un lloc comú que hem visitat, visitem i visitarem. Com un llamp, l’autora ens mostra a Escrit al cos el dolor que hi ha en l’amor, i alhora, la bellesa que en floreix quan estimem sent radicalment vulnerables.
A més a més, la novel·la desafia les etiquetes convencionals de gènere a través d’un narrador sense identitat sexual ni de gènere definides. L’autora ha estat present en múltiples formacions queer i discussions sobre el que s’espera de nosaltres en ser identificats de forma binària en termes masculí/femení. Winterson ens presenta un/a personatge i la seua vida íntima, però constantment ens mostra estereotips de cada gènere que ens fan caure i determinar-lo, però només evidenciem els nostres prejudicis. Al llarg de l’obra, veurem al/la protagonista indeterminat barallar-se amb els seus desitjos, estimar fort i perdre’s molt, arribant lleugerament a trobar-se amb la mirada de la Louise, una adúltera en la qual compartirà moments de passió i vitalitat, irracional, és clar.
L’autora utilitza una prosa lírica per descriure no sols les emocions sinó també l’impacte físic de l’amor, fusionant descripcions anatòmiques amb poesia per expressar la profunditat dels sentiments del narrador-protagonista. Els temes dels quals parla Winterson estan en el llindar del llenguatge i tracta de tensar-lo i jugar amb ell per fer-nos veure la intensitat de les relacions humanes. Aquest fet és molt precís quan detalla la clavícula de Louise, jugant anatòmicament amb la sexualitat i la intimitat. No és un amor platònic, és una força creadora i destructora que es marca a la pell com ferro viu i escrit al cos queda com un codi secret. És un amor que no es pot traure de la carn com exclamen els personatges.
És així que la novel·la també s’endinsa en la intimitat física amb una detallada observació del cos, des de les cicatrius fins a les respostes neuronals, proporcionant un estudi acurat de com coneixem i ens connectem amb uns altres a través de la proximitat física. Més enllà de l’enfocament en l’anatomia, Escrit al cos ofereix una narrativa rica en humor, acció i diàleg, desplegant una història completa en la qual Louise i el nostre protagonista indeterminat s’alimenten del desig mutu per viure un dia més.
Amb un estil d’escriptura que capta l’atenció del lector pàgina rere pàgina, Winterson ha creat una obra que convida a la reflexió i al debat, rebent elogis per la seua bellesa literària i el seu enfocament innovador del romanç i el gènere. Aquest llibre, per tant, no sols és una meditació sobre l’amor i el cos, sinó també una invitació a repensar les nostres pròpies concepcions i limitacions culturals entorn del gènere i la identitat. Desig, amor, adulteri, tot sembla arribar al mateix punt quan el llibre, com el llamp, ens fa preguntar-nos: som lliures en el desig?
Una escriptora a descobrir. Gràcies