Mai no és tard per a l’amor

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Tot el soroll del món (Columna) és el debut novel·lístic del reconegut poeta Vicenç Llorca. Explica com en Francesc Bertran, també poeta, que des que va perdre la seva dona Laura deu anys enrere no ha tingut cap altra relació, coneix en un viatge a la República Dominicana una altra turista barcelonina, la Marta. Així, dos personatges que durant els últims anys han sentit el pes de la solitud («som com illes en un arxipèlag perdut enmig dels oceans de la vida», diu en Francesc) es troben en una illa amb dues cares.

Una excursió a Haití, on coneixen més personatges interessants, com la Núria, una cooperant catalana i la Marie, francesa, i la permanent amenaça de l’huracà Melinda acaben de completar un viatge exterior i interior. Tots dos junts descobriran com la vida, de vegades, concedeix segones oportunitats, o ens prepara perquè nosaltres mateixos ens permetem concedir-nos-les. Francesc viatja sol a un destí típic de parelles acabades de casar: la República Dominicana, però en lloc del més convencional Playa Bávaro, tria la platja de Uvero Alto «el sintagma, preciós, el predisposava a una realitat no exempta de màgia, de capacitat d’irrealitat.» Instal·lat a l’hotel Secrets of the Sea, de seguida coneix una sèrie de personatges interessants, cultíssims i singulars que provoquen que, quan abandoni el complex turístic, no sigui ben bé la mateixa persona.

L’argument, aparentment, no descobreix res de nou. Però el valor de la novel·la no se sustenta sobre aquest pilar, sinó en la creació d’uns personatges singulars i, sobretot, un llenguatge cultíssim però gens embafador, que converteix la novel·la en un poema de 276 pàgines. No hi sobra ni una sola paraula ni sembla faltar-n’hi cap, ja que tot encaixa a la perfecció i cap referència és gratuïta. D’altra banda, una trama que en principi no sembla amagar gaires girs argumentals conté una interessantíssima lectura al·legòrica. El lector haurà de tenir els ulls ben oberts per lligar tots els caps: el protagonista es diu Francesc (com Petrarca) i com l’italià es dedica a la poesia. Tots dos comparteixen, a més, el fet d’haver perdut una Laura, l’esposa en el cas de Francesc i la musa en el cas del poeta italià. Francesc no es un viatger convencional, ja que dins de la seva bossa de viatge hi ha ni més ni menys que Secretum, de Petrarca i Vita nuova, de Dant, que justament enceta l’endemà de passar la primera nit amb la Laura.

L’inici de l’estada transcorre entre sopars, spa i platja fins que un dia Laura proposa viatjar a l’altre país que comparteix illa amb la república Dominicana: Haití. Així passen del paradís dels turistes a l’infern de la pobresa i coneixen les dues cares de l’illa, ni més ni menys que les dues cares de la vida. El viatge de Francesc i Marta s’assimila així al periple que narra Dant a la Divina Comèdia, en què l’escriptor visita l’infern, el purgatori i el paradís i es troba personatges mitològics, històrics o contemporanis. I si el guia de Dant era Virgili, el de Francesc i Marta (el xofer que els trasllada per l’illa), es diu Homero. Les referències a pintors, escriptors i compositors de tots els temps i nacionalitats són continues i tots els personatges mantenen entre ells diàlegs cultes i en què cap frase és intranscendent. Tot el soroll del món exigeix una lectura atenta però que recompensa amb escreix el temps invertits.