Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Al segle XXI la cultura xinesa la tenim molt present al nostre país, però als anys trenta, el fet que una catalana decidís marxar de Tarragona a Xangai per casar-se amb un xinés i després tornés a la seva ciutat per obrir un restaurant, quan llavors només n’hi havia un d’obert, era estrany. Tant estrany i apassionant alhora, que el periodista Gabriel Pernau ha decidit que l’aventura de Cristina Nubiola, la senyora Wang (tots dos, noms ficticis per preservar la intimitat de la protagonista), es mereixia un llibre.
La fabulosa història de la senyora Wang és una biografia novel·lada que només pot servir per fer una lleugera aproximació a la vida d’aquesta catalana, i això és degut a què l’autor no va poder comptar amb el testimoni de la Cristina Nubiola, no perquè fos morta, sinó perquè tant ella com la seva família directa va preferir no parlar-ne: res sorprenent si tenim en compte que el silenci forma part de la cultura xinesa que tant va impregnar el caràcter de la senyora Wang. Aquest és, precisament, el principal handicap d’aquest llibre: està tan ben relatat i ens parla d’una dona tan valenta, emprenedora i lluitadora (una donassa en tota regla), que en acabar la lectura, ens fa ràbia no poder saber-ne més.
Queden molts dubtes per resoldre, però això no vol dir que l’autor no hagi fet una gran tasca de documentació. El retrat que ens fa de la Xina dels anys trenta és absolutament apassionant, així com l’evolució dels personatges principals: el senyor Wang, la Cristina Nubiola i la seva família. Aquest petit volum és un homenatge a una persona que no podia passar desapercebuda per més temps. Penseu-ho: una mare que es veu obligada a prendre una decisió que la marcarà tota la vida, que marxa a Xangai tot i la negativa del seus pares, que arriba a una Xina on tothom la mira malament per ser estrangera, que es topa amb guerres que desconeix i que, després de tot, veu que tot el que ha viscut només li ha servit per ser una persona més forta i independent capaç de moure cel i terra per tirar endavant la seva família. Val la pena apropar-se a aquesta història.
M’està agradant. Té un estil periodístic que permet el seu autor relatar fets i donar una idea de la Xina dels ans 30 força interessant, que fa pensar. Si més no, m’ha canviat part de la visió que tenia. I la història de la senyora Wang, cada cop la trobo més engrescadora.