Cinquanta ombres d’en Grey va néixer com a fan fiction de la saga Crepuscle, escrita per Stephanie Meyer. Igual que a moltes altres seguidores, a E.L. James li va semblar que a la relació entre Bella i Edward li faltaven un bon parell d’escenes tòrrides i, per això, va escriure una història basada en aquests personatges que primer va publicar per Internet i, posteriorment, en format ebook. Després de comprovar la bona acollida que va tenir, va decidir utilitzar aquella primera idea per donar forma a la seva primera novel·la, que arrenca la trilogia «Cinquanta ombres».
Aquest primer llibre explica com Anastasia Steele, una jove verge, càndida i noble, s’enamora perdudament de Christian Grey, un multimilionari que arrossega forts traumes infantils que, amb el pas dels anys, han derivat en el plaer que sent pel sexe amb pràctiques sadomasoquistes. En totes les seves relacions, ell ha estat l’Amo i elles, les Submises. Quan es coneixen i senten una forta atracció, cadascun lluitarà per cedir i adaptar-se a les peticions de l’altre: ella als assots, les fustes i al fuet; ell, al sexe convencional que sarcàsticament diu “pols vainilla”.
La novel·la ha despertat un gran interès mediàtic i ja es parla d’un nou gènere anomenat “porno per a mares”. El nom, a més de ser de cert mal gust, no s’ajusta a les característiques de la novel·la. És, sobretot, una clàssica història d’amor amb la diferència (i això sí que és d’agrair) que, en lloc de crear una el·lipsi quan els protagonistes es treuen la roba, es detalla de manera minuciosa com són les seves trobades sexuals. No es tracta d’una successió d’escenes pujades de to sense solta ni volta, sinó que apareixen sempre dins d’un context molt concret. Per això, els lectors habituats a llegir novel·la eròtica trobaran aquest llibre massa lleuger, mentre que els altres poden sorprendre gratament en llegir determinats capítols.
No es pot negar que la proposta de James és original, ja que deixa de banda els clàssics obstacles com la diferència d’edat o de classe social per presentar el sexe com a principal causa de la possible separació dels amants. I, en escollir les pràctiques sadomasoquistes, mata dos pardals d’un tret: a més d’oferir un conflicte nou i poc comú, amplia el ventall de possibilitats a l’hora de descriure les relacions sexuals (cosa imprescindible ja que la trilogia completa supera les 1.700 pàgines ).
De vegades, la història sembla estar protagonitzada pels pitjors personatges de les novel·les de Federico Moccia, on els homes són capaços de comprar illes, vaixells o avions per portar a les seves enamorades a sopar a l’altra punta del planeta. Però també és cert que en aquesta ocasió hi ha un plus afegit: els personatges són contradictoris com la vida mateixa, evolucionen i inverteixen els papers d’amo i submisa constantment quan comencen a dependre l’un de l’altre. A més, els correus electrònics que s’intercanvien entre ells resulten divertits i el personatge de Christian Grey, que es presenta com “un home fotut, amb moltes més ombres que llums, unes cinquanta més”, es converteix en un misteri impossible de no voler desxifrar.
Cinquanta ombres d’en Grey no passarà a la posteritat per ser literatura en majúscules, però compleix, amb escreix, la funció que té: presentar una història d’amor original i diferent, entretenir i, per què no, excitar. Aquesta primera part és totalment addictiva i, per sort, ja està a la venda Cinquanta ombres més fosques i Cinquanta ombres alliberades.
Me encantó!