‘Sparrows’, la guanyadora de la Conxa d’Or a Sant Sebastià

El film està basat en experiències i vivències del seu director, l'islandès Rúnar Rúnarsson

Maria Nunes. Sant Sebastià / @mnunesal


De les disset pel·lícules que competien en la secció oficial de la 63a edició del Zinemaldia, Festival Internacional de Cine de Donostia, el jurat va atorgar la Conxa d’Or al millor film a la islandesa Sparrows. L’edició d’enguany ha estat menys glamurosa que en altres ocasions, amb menys estrelles internacionals trepitjant la catifa vermella, i amb una mitjana més discreta de la qualitat en els films que s’han projectat en les diferents seccions: Oficial, Nuev@s Director@s, Perlas, Zabaltegui, Savage Zinema, Horizontes Latinos, Zinemira, Culinary Cinema… més les retrospectives i altres films fora de concurs. El jurat de la secció oficial, que tampoc comptava amb grans noms de prestigi internacional, presidit per l’actriu i productora danesa Paprika Steen, s’ha decantat per una pel·lícula realista i dura com Sparrows del director islandès Rúnar Rúnarsson.

En el que és el segon llargmetratge de la seva filmografia, Rúnarsson ens ofereix a Sparrows un retrat ple d’ombres en un entorn de llum i d’un paisatge d’extrema bellesa i d’extrema desolació. El film narra de manera realista però amb contenció i sensibilitat la història d’Ari, un noi de setze anys, fill d’un matrimoni separat que ha d’abandonar la vida a Reykjavík amb la seva mare per retornar a una petita localitat dels fiords occidentals a viure amb un pare alcohòlic amb qui mai ha tingut bones relacions. Hostilitat, monotonia, desarrelament, alcohol i abusos configuren el panorama desolador en el qual haurà de subsistir. Enmig d’aquest món de perdedors, d’adults amb vides grises i de joves sense rumb ni alternatives, la sensibilitat i la compassió d’Ari, interpretat pel jove actor Atli Óskar Fjalarsson, és commovedora.

Rúnarsson defineix el seu film com un reflex de la realitat vista des d’un realisme poètic, i el que ens nara en Sparrows està basat en experiències i vivències pròpies i del seu entorn. “Volia explicar el que succeeix en els nostres cors, amb l’esperança que els vostres s’hi vegin reflectits”, manifestà davant dels mitjans. “En aquesta zona del país viuen així. Durant l’hivern, la manca de llum en les seves vides els porta a beure. A l’estiu, quan mai no es fa de nit, estan tan plens d’energia que no saben què fer, així que beuen també.” Segons l’actriu Rakel Björk, que interpreta un dels papers principals, el masclisme que es veu en la pel·lícula i les violacions en l’entorn diari són situacions habituals en aquesta regió.

Personalment, dels films vistos en la secció oficial del festival, Sparrows no era el meu preferit -em van agradar més Sunset Song de Terence Davies, Un dia perfecte per volar de Marc Recha, i sobretot Amama d’Asier Altuna- però no es pot negar que és un film interessant i corprenedor que val la pena de veure perquè ens mostra que a la vida, encara que estigui envoltada de llum, sempre hi ha ombres profundes.

Categories
CINEDrama
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Olyan mint otthon Como en casa Marta Meszaros

    Retrat del desarrelament

    A la pel·lícula 'Olyan mint otthon (Com a casa)', de Márta Mészáros, un home torna a la seva Hongria natal després d'haver viscut a Nova York.
  • Terry George la promesa

    ‘La promesa’, retrat d’un genocidi sovint oblidat

    La pel·lícula de Terry George planteja un triangle amorós que ens porta al 1915, a les acaballes de l’Imperi Otomà.
  • Szép lányok, ne sírjatok

    Música i rebel·lia

    A ‘No ploreu, precioses!’ la directora hongaresa Márta Mészáros retrata una generació de joves inconformistes seduïts per l’escena musical de la seva època.
  • Holdudvar Márta Mészáros

    Trencar cadenes

    A ‘Holdudvar (Vincles)’, la directora hongaresa Márta Mészáros retrata una dona que després de quedar vídua en una època grisa vol recuperar la llibertat perduda.