Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Molt enrere queden aquelles societats occidentals en blanc i negre que veien malament que les persones, especialment les dones, fossin solteres a certa edat. Abans, buscar parella era gairebé com una feina, una responsabilitat ineludible per evitar l’abisme de la solteria i les etiquetes que se’n derivaven: solterons i solterones, fadrins i fadrines, concos i vellardes que es van quedar per vestir sants. Buscar parella era tan important que fins i tot s’organitzaven balls, trobades i excursions per aconseguir-ho. Vaja, que d’això encara n’hi ha, però d’una manera molt diferent, més light, ja que l’estatus de single té un altre aire i amb les xarxes socials, algunes pàgines webs i aplicacions de mòbil, n’hi ha per triar i remenar.
Ara bé, us imagineu una societat en la qual tenir parella estigui regulat per llei i quedar-se solter estigui penalitzat? Pitjor encara, que la condemna sigui convertir-se en animal! Això tan surrealista és el que explica el director grec Yorgos Lanthimos en la seva pel·lícula Langosta, amb guió escrit per ell mateix juntament amb Efthymis Filoppou. El protagonista (interpretat per Collin Farrell) és un home d’uns quaranta anys que, després de més d’una dècada de relació, s’ha quedat sol. Comença així el procés burocràtic que l’inclourà en la llista de solters que anirà a un hotel per trobar dona. Allà, tots els nouvinguts tenen 45 dies per aconseguir-ho; en cas contrari, seran enviats a una sala de transformació per convertir-los en l’animal que ells decideixin.
La convivència a l’hotel té unes regles molt marcades. Cada matí el despertador avisa els dies que li queda a cada hoste abans de la transformació, han d’assistir a les activitats organitzades, una de les quals és sortir al bosc a caçar solters (per cada solter caçat, tenen un dia més de marge per trobar parella) i està rigorosament prohibit masturbar-se. Ara bé, la capacitat d’erecció dels homes està degudament controlada. El dia a dia està ple de situacions estranyes on el sexe està reprimit però es manifesta en uns diàlegs absolutament despullats de pudor (una dona li diu al protagonista en un quotidià viatge en autobús que està disposada a tenir sexe anal i empassar-se el seu semen després de fer-li una fel·lació si amb això troba parella). El bosc on s’amaguen els solters esta ple d’animals diversos, com llops, flamencs o dromedaris, antigues persones que van ser transformades per no haver aconseguit el seu objectiu.
Amb aquest surrealisme, però, serveix al director per reflexionar sobre el món de les relacions de parella, portant a l’extrem i a l’exageració alguns sentiments com la por a quedar-se sol, la necessitat d’encaixar amb una altra persona, la importància del sexe, la resignació i la lluita per amor. Tot i que és una producció grega, els personatges estan interpretats per reconeguts actors com Farrell (Alejandro Magno, El sueño de Casandra), Rachel Weisz (Ágora, El jardinero fiel), John C. Reilly (Chicago, El aviador) o Léa Seydoux (La vida de Adèle, Midnight in Paris), però el nivell de la pel·lícula no s’eleva només pel seu repartiment. És una història molt particular, segurament no apta per a tots els públics, però és un film original, irreverent i ben resolt, tot i que el final deixarà a quadres a més d’un (els fans del cinema independent no s‘estranyaran). Val la pena donar-li una oportunitat a aquesta Langosta, pel·lícula que ara mateix competeix en cartellera amb altres superproduccions com la darrera d’Spielberg o la totpoderosa nova entrega d’Star Wars. I, per cert, si vosaltres fóssiu un personatge més, en quin animal us voldríeu convertir en cas de no trobar parella?
En Bonobo, naturalment.