‘La noia del tren’ arriba al cinema

Nicola di Padova. Barcelona

La noia del tren, el bestseller de l’autora anglesa Paula Hawkins publicat per La Campana en català i Planeta en castellà, no necessita presentacions. Després d’arribar al numero 1 de la llista de més venuts de 2015 del New York Times  amb més d’11 milions de còpies venudes a tot el món, arriba ara a la gran pantalla la molt esperada adaptació cinematogràfica, dirigida per Tate Taylor i escrita per Erin Cressida Wilson.

La pel·lícula és la història de tres dones molt diferents, Rachel, Anna i Megan, les vides de les quals es troben entrellaçades després de la desaparició d’una d’elles. Rachel (Emily Blunt) és una dona divorciada alcoholitzada i deprimida que no pot acceptar la fi del seu matrimoni. Mentre la seva vida fa fallida, Rachel viatja cada dia en tren de camí a Nova York, aturant-se sempre al mateix semàfor, on ella pot observar, des de la finestreta, les cases i les vides perfectes de les famílies que hi viuen allà; una vida que ella ja ha perdut per sempre: “Ja no sóc la noia que era”.

Anna (Rebecca Ferguson) és la nova dona de Tom (Justin Theroux), exmarit de Rachel. Amb la vinguda al món de la seva filla, la vida d’Anna es torna perfecta, amb una única excepció: Rachel no para de molestar-los amb contínues trucades i missatges al seu exmarit. Megan (Haley Bennett) és una jove dona infeliç amb la seva vida i un misteriós passat, viu amb el seu xicot Scott (Luke Evans) al mateix carrer d’Anna i Tom, i treballa com a cangur per al matrimoni fins que un dia decideix deixar-ho tot i buscar un nou inici. Rachel desenvolupa una obsessió per Megan i Scott, des de la finestreta s’observa cada dia la vida de la parella i la seva història d’amor perfecta, fins que un dia veu una situació inesperada que canvia la seva vida.

La noia del tren és un thriller psicològic entretingut, una història que tracta de temes com la violència domèstica i l’abús d’alcohol. La interpretació d’Emily Blunt és fascinant, el personatge de Rachel és molt complex i l’actriu anglesa interpreta d’una manera perfectament creïble el caràcter autodestructiu del la protagonista. El problema principal de la pel·lícula és que resulta massa predictible, la tensió no arriba mai a nivells realment impressionants, ni tan sols en els moments més importants de la trama. En defensa de la pel·lícula direm que el mateix problema es troba en el llibre de Paula Hawkins, ja que és un argument poc original i a la meitat de la història es fàcil imaginar el que anirà passant després. Tot i així, és molt probable que la pel·lícula repeteixi l’èxit del llibre.