Patricia Tena. Barcelona
Després de més d’una dècada, Sarah Jessica Parker torna a HBO, el canal que la va convertir en una estrella de televisió amb el seu paper de Carrie Bradshaw a Sexo en Nueva York (1998-2004). Si a la mítica sèrie la recerca de l’amor era el principal objectiu, al seu nou projecte, Divorce, és precisament què fer quan aquest ja s’ha acabat. Aquí, Frances (Sarah Jessica Parker) és una dona que porta gairebé dues dècades casada, amb dos fills adolescents que semblen avergonyir-se d’ella i molts somnis perduts pel camí. Durant els primers minuts de l’episodi pilot ja veiem que alguna cosa no marxa bé. Ella es pentina i es mira les arrugues al mirall del lavabo amb tristesa, mentre el seu marit li demana que el deixi entrar i ella respon fent-li “la botifarra”. Un accident durant la festa d’aniversari d’una amiga es converteix en el detonant que la fa esclatar i acaba confessant-li al seu marit (Thomas Haden Church, Entre copas) que no és només que ja no l’estimi, sinó que no el suporta i la seva simple presència la fa terriblement infeliç. El problema és que l’ésser humà és terriblement capritxós, i sovint busca emocions fortes quan se sent presoner de la rutina, però, paradoxalment, quan ja no la té la troba a faltar. I això és el que li succeeix a ella, en menys de 24 hores comença a penedir-se de la seva decisió, però ja és massa tard: ell vol el divorci i quedar-se amb els nens.
Els creadors de Divorce i la pròpia protagonista han demanat als seguidors de Sexo en Nueva York que no esperin trobar una segona part que expliqui la maduresa de Carrie Bradshaw i les seves amigues (saben que molts començarem a veure aquesta sèrie simplement per retrobar-nos amb Sarah Jessica Parker i si l’actriu protagonista fos una altra, l’estrena no hauria causat tanta expectació). És cert que estem davant una sèrie totalment nova i de ben segur que aquesta no esdevindrà un clàssic televisiu. Els personatges, la temàtica, el to, la llum, l’humor… tot és diferent però tant la Frances com la Carrie tenen punts en comú: són dones molt emocionals amb un punt maldestre que les fa semblar adorables i tenir certa comicitat, fan gala d’un estil impecable i un bon vestuari i s’envolten d’un grup d’amigues amb qui compartir confidències i escenes amb to d’humor. És cert que Dallas (Talia Balsam) i Diane (Molly Shannon) no seran Miranda, Charlotte o Samantha, però la protagonista també compta amb elles per fer front als moments difícils.
Amb pocs episodis emesos, fa la sensació que Frances és una mica inestable i manipuladora, ja que sembla que el seu penediment no és sincer, sinó que ve provocat per una sèrie de successos que no desvetllarem per mantenir el factor sorpresa. Però, precisament, un dels al·licients és anar sabent, capítol rere capítol, més d’aquesta parella, comprendre què han viscut per arribar a aquest punt i saber si poden tornar a ser aquella persona de la que un dia es van enamorar. Durant els propers episodis (deu en total que conformen la primera temporada) serem testimonis de si es donen una segona oportunitat o pel contrari decideixen divorciar-se. I, en aquest últim cas, el més difícil: trencar de forma civilitzada per respecte a totes les vivències comunes o començar una autèntica i devastadora guerra. El joc (i les trampes) són ja sobre la taula.
