Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
La vida invisible de l’Eurídice Gusmão (Capital Books/Seix Barral) és una novel·la que ens evoca la vida d’una dona limitada pels costums i les dèries que han condicionat el sexe femení fins fa, com qui diu, quatre dies. Tot i que per la novel·la desfilen un ventall important de personatges, alguns de ben rellevants i amb vida pròpia, com la germana, Guida, els fets es focalitzen en la protagonista. Altrament la història podria considerar-se coral. Eurídice és una dona brillant des de la infantesa, a la qual se li va tolerar l’excel·lència sempre que no interferís en el que calia, fer el paper de mestressa de casa convencional i eficient. Eurídice es casa amb un bon home que és, però, tan miop com la resta i que no pot evitar els prejudicis i les desconfiances.
La novel·la se situa des de finals del segle XIX a mitjans dels XX, en un Brasil que entoma la modernitat amb dificultats, on la tafaneria funciona com a tot arreu i esdevé una sortida més per al món femení condicionat per tantes limitacions. Tot i que en el llibre es perceben influències i ressons dels grans, com Jorge Amado, aquí tot és amable. La narració es mou en un entorn de classe mitjana, el de la protagonista, i les referències a situacions més espinoses són tractades amb humor i tendresa. Hi trobem alguns personatges lamentables però no arriben a ser dolents i tot sovint l’autora ens n’explica els motius i els condicionants, com ara la seva història familiar que no justifica però ajuda a fer entendre’n el capteniment i el tarannà.
Martha Batalha és una jove periodista amb vinculacions amb el món editorial. Aquesta es la seva primera novel·la. Malgrat ser una primera obra s’hi percep al darrera ofici, lectura i grapa, tot sembla fluir sense dificultat, les pinzellades d’humor intel·ligent son brillants i el context perd localisme per guanyar en universalitat humana. Una història semblant podria haver passat a qualsevol ciutat propera i coneguda i segurament els personatges ens evoquin parents i saludats. La crítica social, fins i tot pel que fa al tema del feminisme, no carrega les tintes en cap moment i malgrat la frivolitat d’ alguns aspectes, el dinamisme i la vitalitat del conjunt fan que es gaudeixi d’una lectura amable i distesa però que ofereix més nivells de lectura del que pot semblar d’entrada. I, sobretot, per damunt dels personatges s’estén aquest sentiment brasiler present en gran part de la literatura del país, una mena d’alegria de viure persistent i encisadora, amarada d’una ironia molt saludable.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
El greco-rus va dirigir a L'Auditori el 'Requiem' i el 'Concert per a piano n.…
A 'Ocho cuentos para el fin de un mundo' José Manuel Beiro retrata la incomunicació…
L'exposició immersiva 'Tim Burton’s Labyrinth' aplega escultures, esbossos, músiques, i altres materials que ens transporten…
La mostra, comissariada per Òscar Dalmau, presenta, en cinc ambients, un recorregut per la vida…
A la novel·la 'El árbol viene', Munir Hachemi proposa un joc literari centrat en una…
La pel·lícula de Wim Wenders mostra la felicitat d'un home que viu en pau amb…