‘El crimen de Pazos’, violència i molts clixés

La minisèrie de Netflix recrea en tres capítols l'assassinat real d'una dona en un municipi rural gallec el 2015
El crimen de Pazos

MANEL HARO

La minisèrie de Netflix de tres capítols El crimen de Pazos porta a la ficció el cas real que va succeir en aquest municipi gallec el 2015, quan una dona va ser assassinada després de dos atacs de manera violenta. El primer d’ells semblava el fruit d’un robatori, però les pistes trobades a l’escenari dels fets no apuntaven en aquesta direcció. En la sèrie, Tristán Ulloa és Elías, aquest investigador que no dubta a donar per fet que es tracta d’un cas de violència domèstica.

La sèrie posa el focus des del principi en el marit (Miguel Borines), i la policia descarta qualsevol altra línia d’investigació. L’interès, d’alguna manera, està en la tensió que va creixent entre el policia, un home amb conflictes interns, i el presumpte culpable. Encara que el primer té molt clar el cas, necessita unes proves que no troba per enviar-lo a la jutgessa. Mentrestant, el marit continua fent la seva vida senzilla, tan senzilla que ningú del seu entorn s’imagina que pot haver ordit un crim així.

 

El crimen de Pazos

 

El policia tem que la dona, que ha sobreviscut al primer atac, sigui assassinada a l’hospital, on es recupera de les greus ferides, així que treballa a contrarellotge. Malauradament, aquesta exacerbació de sentiments que pateix Elías (un personatge amb tots els clixés possibles del gènere) supera l’actor, Tristán Ulloa, que exagera en tot moment aquest patró de policia turmentat que fa de la seva feina una qüestió personal.

No és poca cosa, sense creure en cap moment un dels personatges clau de la història, perdo completament l’interès en la sèrie. D’altra banda, es tracta d’una producció de només tres capítols, així que tot queda molt concentrat i en un pla molt evident, de manera que no hi ha gaire marge per a la intriga. Ni tan sols es juga amb un fet que sempre suma: els paisatges rurals del nord d’Espanya. La sensació és que els creadors pensaven que hi havia una història que podia funcionar i no s’han trencat gaire el cap.

 

Categories
CINESèries
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES