Nicola di Padova. Barcelona
La ciència-ficció i el fantàstic han estat des de sempre uns gèneres literaris considerats principalment masculins, encara que moltes obres importants hagin estat escrites per dones (pensem per exemple en Ursula K. Li Guin i Octavia E. Butler). Malgrat tot, en l’última dècada una nova generació d’autores han aconseguit consolidar-se i han captat l’atenció de les editorials i dels lectors, guanyant els més importants premis literaris i revolucionant el gènere, tot acabant amb determinant estereotips literaris. Una d’elles és l’estatunidenca N. K. Jemisin, de la qual l’editorial Nova ha publicat La quinta estación, amb traducció de David Tejera. La història segueix, a través d’un narrador omniscient (que escriu en segona persona del singular), les vides de tres dones (Essun, Damaya i Sienita) d’edats diferents i separades geogràficament, tot i que tenen en comú el seu poder. Les tres són orogenes, una raça que pot controlar els moviments de la Terra i provocar terratrèmols, per la qual cosa són caçades per les persones normals, que les consideren perilloses.
El món en el que viuen està en ruïna, i cada poc temps es veu sotmès a terratrèmols i canvis climàtics apocalíptics. Cada temporada els sers humans i la natura han de lluitar per sobreviure buscat refugi en llocs protegits o subterranis. Però una nova temporada s’acosta, tan forta i perillosa que es preveu durarà segles i aquest podria ser realment el final per a tots els éssers vius. La quinta estación és el primer llibre de la trilogia «La tierra fragmentada», una sèrie que barreja la ciència-ficció i el gènere fantàstic per crear una història sorprenent i rica en cops d’efecte. Cada llibre de la trilogia ha guanyat el premi més important de la literatura de ciència-ficció: l’Hugo el 2016, 2017 i 2018, fent de N.K. Jemisin la primera autora afroamericana en guanyar el prestigiós guardó i la primera en aconseguir-ho tres anys seguits.
Una altra autora és Becky Chambers, que ha publicat El largo viaje a un pequeño iracundo (Insólita Editorial, amb traducció d’Alexander Páez García). En la seva novel·la, la jove Rosemary Harper s’uneix a la tripulació de la Peregrina, intentant escapar del seu passat. Aquí es troba amb una banda de sers humans i criatures alienígenes que treballen per construir conductes espacials que comuniquin punts llunyans de l’univers. Tot i que la trama pugui semblar que no és original, Chambers tria un enfocament molt encertat, centrant-se, no només en una història trepidant, sinó en els seus personatges i la seva psicologia, en les seves relacions i en les diferència entre les espècies. El resultat és una novel·la lleugera, amb un to positiu i alegre que desafia els estereotips del gènere i que enamorarà als amants de sèries com Firefly. El largo viaje a un pequeño iracund és el primer llibre d’una sèrie, «Wayfarers», publicat originalment de manera autofinançada a través de la plataforma Kickstarter, i ha conquerit als lectors de tot el món i ha estat candidat al prestigiós premi Arthur C. Clarke el 2016.
Todos los pájaros del cielo, de Charlie Jane Anders, publicada en castellà per Insólita Editorial amb traducció de Natalia Cervera, ens porta a un futur no gaire llunyà. Patricia i Laurence són dos nens marginats pels companys d’escola que es troben i comencen una amistat peculiar: Patricia és una bruixa i pot parlar amb els ocells, mentre que Laurence és un freaky de la tecnologia que inventa un rellotge capaç de viatjar dos segons en el temps. Aïllats pels demés, han de lluitar també contra les seves pròpies famílies i seran separats quan Patricia hagi de fugir després d’haver estat acusada de bruixeria i Laurence sigui enviat pels seus pares a un campament militar. Deu anys després els dos tornen a trobar-se… però ara com a enemics en una guerra entre naturalesa i tecnologia que pot acabar amb el món. Todos los pájaros del cielo és la novel·la debut de l’americana Charlie Jane Anders, autora transsexual, que amb el seu estil lleuger i peculiar, crea una història profunda d’amistat i amor capaç de transmetre també un missatge ecologista important. La novel·la va guanyar els premis Locus i Nebula el 2017 i va ser candidata a l’Hugo del mateix any.
A Binti, de Nnedi Okorafor (Crononauta amb traducció de Carla Bataller), ens trobem amb una jove, Binti, que pertany a la tribu dels Himba, un poble profundament lligat a les seves tradicions i a la terra que mai vana abandonar. Binti és diferent als demés i, sense dir res a la seva família, s’inscriu per estudiar en la famosa institució d’ensenyament superior Oomza Uni, on és admesa. Desafiant la seva família i les seves tradicions, la jove decideix fugir, serà la primera de la seva tribu en abandonar el planeta i la primera en viatjar en l’espai, encara que tot això suposi renunciar a les seves arrels. Aquesta és una novel·la curta i la primera entrega d’una trilogia del mateix títol, escrita per l’autora afroamericana Nnedi Okorafor, guanyadora dels premis Hugo (2016) i Nebula (2015). Val la pena recupera aquesta novel·la i les seves seqüeles que representen una manera molt original d’escriure i llegir ciència-ficció, gràcies als seus personatges afroamericans i a les referències a les tradicions dels pobles africans.
Pensem ara en alguns dels contes clàssics que llegíem quan érem petits: un nen descobreix un accés a un món màgic al seu armari, sobreviu a grans aventures en aquest nou univers, i després decideix tornar al seu món amb més consciència i maduresa. Però, què passa quan el nen no vol tornar al seu món perquè sent que no és el seu lloc? Què passaria si aquest infant fos expulsat, per accident, de l’univers màgic i es veiés obligat a tornar a una vida que no vol? A Cada corazón, un umbral (Alianza amb traducció de María Pilar San Román), Seanan McGuire ens explica la història de Nancy, una nena que va travessar una porta cap a un món màgic quan era petita i que, per accident, torna cap enrere uns anys més tard. Aquí, Nancy se sent perduda, la seva família al principi és feliç de la seva tornada, però quan s’adonen que la seva filla ja no és el que era, decideixen buscar ajuda. D’aquesta manera, Nancy arriba a la residència per a nens esgarriats d’Eleanor West, on descobreix que ella no és l’única en haver travessat un portal màgic i que el seu món màgic no és l’únic que existeix, sinó que n’hi ha molts més. En aquesta residència, Nancy intentarà trobar un sentit a la seva vida sense oblidar el seu anhelat univers de fantasia.
Aquesta és la primera novel·la de la sèrie «Wayward Children ». Cada corazón, un umbral ha aconseguit el reconeixement de clàssic contemporani, ha sabut desafiar i revolucionar un tòpic del gènere fantàstic i mereix un lloc en les prestatgeries, al costat d’obres com Les cròniques de Nàrnia. Seanan McGuire ha guanyat els premis Nebula (2016), Hugo i Locus (2017 a la millor novel·la curta.
