Artistes i viatgers catalans

Manel Haro / @manelhc

La Sala Parés proposa una exposició de grans artistes catalans dels segles XIX i XX que van tenir relació amb la galeria de Barcelona i que es presenten en aquesta ocasió sota el paraigua dels viatges, pràctica que molts artistes moderns feien sovint amb voluntat d’ampliar el ventall de temes i ambients sobre els quals pintar, però també amb l’expectativa de penetrar en nous mercats. Es tracta d’una mostra que ha comissariat el doctor Sergio Fuentes Milà i que ens situa davant paisatges i situacions com la bohèmia parisenca, l’estètica dels anys vint, la vida rural o la fantasia àrab.

Són obres que van del 1877 al 1950 d’artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Modest Urgell, Joaquim Mir, Manolo Hugué, Olga Sacharoff, Rafael Durancamps, i Joaquim Sunyer, entre d’altres. L’exposició porta per títol Viatgers i fa referència, no tant a la temàtica de les obres, sinó a l’actitud de recerca i mobilitat dels seus creadors. Allò de viatjar, no per canviar de llocs, sinó d’idees, com defensava -suposadament- el filòsof francès Hippolyte Taine. Així i tot, entre els quadres de la mostra de la Sala Parés, hi ha alguns paisatges rellevants, com un de Rusiñol sobre Girona, un d’Arcadi Mas sobre Granada, un de Joaquim Sunyer de París, un de Durancamps també de París o una magnífica llum de tardor de Modest Urgell.

L’exposició compta també amb algunes escultures, entre les quals hi ha una de Manolo Hugué i tres d’Enric Clarassó (una de marbre, una altra de bronze i la tercera de terracota), escultor modernista que va freqüentar els cercles de Casas i Rusiñol i sobre el qual la doctora Isabel Coll i Mirabent ha publicat recentment un exhaustiu llibre. Són moltes les petites i grans joies que aplega aquesta exposició, com l’oli L’embarcament triomfal dels almogàvers de Josep Maria Sert (qui va decorar dues vegades els interiors de la catedral de Vic, després que la primera intervenció fos destruïda durant la Guerra Civil), La famille d’Emili Grau Sala, Dues figures de Pere Pruna o la fascinant La sardana de Ramon Pichot. També és una oportunitat per retrobar-se amb l’obra de Miquel Villà, després de la imprescindible exposició que li va dedicar, el 2021, el Museu de Maricel de Sitges.

Més enllà dels noms més reconeguts de l’art català -com Casas, Rusiñol o Sunyer-, hi ha una gran quantitat d’artistes que són visibles especialment -o bàsicament- gràcies a la bona feina de les galeries i d’alguna gran exposició puntual i efímera, ja que sovint les seves obres estan repartides en col·leccions privades, com és el cas del mateix Villà. L’exposició Viatgers de la Sala Parés, per tant, no és només una gran oportunitat per veure un bon grapat d’obres esplèndides, sinó sobretot una mà estesa per estirar el fil de l’art català, tan apassionant i tan desconegut alhora pel gran públic.