Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
La història que es narra a El Gabinete de los Ocultistas: El segundo caso de Julius Bentheim (Impedimenta, amb traducció al castellà d’Elisa Martínez Salazar) es desenvolupa gràcies a una casualitat. El 31 de desembre de 1864, un baró convoca una festa de cap d’any a casa seva. Un dels convidats no hi pot assistir, motiu pel qual cedeix les seves dues invitacions a dos coneguts: Julius Bentheim, investigador de vint anys, i al seu amic Albrecht Krosick. Un cop a casa del baró, un grup de tretze persones, entre ells Bentheim i Krosick, celebra una reunió d’espiritisme amb una mèdium. Al final de la nit, es produeix una mort, a la qual en succeiran d’altres que es relacionaran amb aquesta enigmàtica sessió esotèrica.
A partir d’aquesta sessió, Krosick proposa fundar el Gabinet dels Ocultistes, on tretze persones celebraran sovint reunions espiritistes. Mentrestant, el seu amic Bentheim investiga què passa i per què s’han estès les morts entre els convidats que van assistir a la primera reunió. Aquesta novel·la gòtica d’Armin Öhri (Liechtenstein, 1978) que es mou entre allò insòlit i allò fantàstic no entra en el que passa a la sessió, sinó en el que succeeix després, en les investigacions al voltant de les morts i en l’amor prohibit que Julius sent cap a una noia.
Hi ha un contrast de caràcters entre Julius, un noi racional, sensible i responsable, i Albrecht, que és despreocupat i esbojarrat. Quan el policia rural comença a atribuir la mort a la sessió espiritista, Albrecht pensa que el món de les ciències, tan difós a Berlín, d’on ell procedeix, no ho està tant a les poblacions rurals prussianes com aquella on han celebrat la festa de cap d´any. Albrecht és vulgar quan parla i Julius sembla sentir-se incòmode quan ho fa davant seu. A més, Julius és reservat, però té cuites amoroses i conflictes interns perquè sent amor per Filine i desig per Adele.
Aquesta novel·la tracta temes com ara la fatalitat, l’amor, la fugida o la repressió que la religió o les creences exerceixen sobre la població. Hi ha personatges, com el pare de Filine, que critiquen la luxúria i el desig carnal, com el que ell suposa que sent Julius cap a la seva filla. D’altra banda, hi ha personatges que critiquen la religió i els seus mètodes repressius a l’època. A través dels seus estudis de jurisprudència i del seu pensament filosòfic, Julius explora la fina línia entre cultura i barbàrie i com les persones suposadament civilitzades poden cometre atrocitats.
Amb la celebració de la sessió espiritista es posa a prova la racionalitat i la credulitat dels convidats i de les autoritats. La història planteja debats sobre què sabem realment de la vida, què són els sentiments o què és real i què no. Així, la novel·la proposa una història de misteri i una d’amor mentre planteja estimulants reflexions filosòfiques. No obstant això, la manera com es resolen els conflictes i se succeeixen les morts i la investigació acaben penalitzant aquesta història.
