He arribat per casualitat a L’estiu de l’anglès, una novel·la de Carme Riera publicada a Proa fa uns anys i també disponible al segell labutxaca i en castellà a Alfaguara. La novel·la és una lectura habitual als instituts, al segon cicle de secundària. Té una trama molt senzilla i plena de misteri, així que és fàcil llegir-la d’una tirada. De fet, sembla més aviat una novel·la juvenil o, almenys, la història demana una innocència juvenil per veure versemblant el que Riera ens explica. Si no és així, costa una mica acceptar que el que viu la protagonista sigui realista.
Aquest personatge principal és una treballadora del sector immobiliari, d’una cinquantena d’anys, que sap que sense parlar anglès no té cap possibilitat de rebre un ascens. Decideix que durant l’estiu és el moment adequat per fer una estada a Anglaterra i tornar amb un nivell prou decent per aconseguir millorar la seva posició a l’empresa. Troba una oferta a Internet, en un entorn rural, a casa d’una dona gran que aparentment aprofita l’època estival per fer uns diners.
Carme Riera.
Quan la protagonista arriba a la casa, aviat veu que allò no és exactament el que s’esperava, però res comparable al que viurà al llarg dels dies. L’amfitriona esdevé una mena de doctor Jekyll i Mister Hyde, passa de tractar-la amb afecte a fer-ho amb extrema rigidesa i severitat. L’experiència d’aprenentatge passarà a ser aviat un malson i aquí rau un dels principals esculls de la novel·la, que costa molt de creure el que llegim i tampoc està escrit d’una forma especialment lluïda. És un relat massa senzill sobre uns fets massa inversemblants.
La senzillesa narrativa no és res negatiu, sovint fins i tot és una virtut, però ha d’anar acompanyada almenys de certa solidesa argumental, i això a L’estiu de l’anglès falla. Així i tot, cal reconèixer que un continua llegint amb curiositat, suposo que el misteri enganxa, al capdavall, i el personatge d’aquesta professora, que cada dia fa coses més estranyes i alarmants, té la seva gràcia. A vegades, per gaudir de la lectura, és millor no fer-se determinades preguntes i continuar fins al final. Amb innocència i benevolència, però sobretot amb curiositat.
