Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Maria Judite de Carvalho (Lisboa, 1921-1998) va ser una escriptora portuguesa que ha estat injustament oblidada en la història de la literatura contemporània. Es va exiliar a França i a Bèlgica entre 1949 i 1955 amb el seu marit, Urbano Tavares Rodrigues, ja que els perseguia la policia secreta de l’Estat Nou. Va ser quan va tornar a Lisboa que va començar a publicar. Ara, Angle Editorial recupera Armaris buits, publicada originalment l’any 1966, gràcies a la traducció al català de Melcion Mateu. Errata Naturae ho ha fet en castellà amb traducció de Regina López Muñoz.
Armaris buits narra la història de la Dora Rosário, una dona lisboeta de mitjana edat que enviuda poc després de casar-se i es queda sola amb una filla petita al seu càrrec, la Lisa. La mort del marit, un home sense ambicions, subsumeix la Dora en una malenconia que arrossega a mida que passen els anys. Es veu obligada a deixar la seva filla a càrrec de la sogra i a demanar favors i diners a familiars i amics. La situació comença a millorar quan la Dora aconsegueix trobar una feina en una botiga de mobles antics deu anys després de la mort del marit. La seva filla Lisa torna a viure amb ella i a poc a poc veiem com tres dones de diferents generacions amb caràcters forts (sogra, mare i filla) tracten de refer la seva vida.
Maria Judite de Carvalho.
Des d’una narradora externa que interactua mínimament amb les protagonistes de la història, l’autora ens presenta una història que es va solidificant a mida que ens en presenta els detalls passats i presents. Fa encaixar les diferents peces mentre construeix uns personatges complexos i reals que ens permeten entreveure els dubtes i les foscors que els travessen. Es presenta un canvi de paradigma clar en les generacions més joves pel que fa al rol que la dona ha d’ocupar dins la societat, amb les seves esperances i les seves contradiccions.
Maria Judite de Carvalho suggereix amb elegància i lleugeresa les tensions que es generen entre aquestes tres dones i el món que les envolta: la societat lisboeta de la dictadura salazarista, en una novel·la que s’esdevé extremadament actual. Atravessades per allò que la societat espera de cadascuna d’elles, tracten de fer conviure les aparences amb les seves necessitats, les convencions socials amb els seus desitjos.
