Em resulta fascinant que el tema d’al-Àndalus encara motivi nous llibres que expliquen històries relacionades amb el temps en què els musulmans dominaven una part de la península Ibèrica. No fa gaire vaig llegir unes paraules de l’islamòleg Emilio González Ferrín, autor de diversos llibres sobre la matèria, en què afirmava que sobre al-Àndalus estava tot dit i que les noves publicacions, en essència, donaven voltes al mateix, resumien alguns aspectes amb més o menys encert i estiraven alguns fills molt concrets per estimular la curiositat dels estudiosos.
El mateix González Ferrín ha publicat recentment un nou títol, Alandalus: Oriente en Occidente. Ho ha fet a l’editorial Shackleton Books. Un altre segell que nodreix les llibreries de referències sobre aquesta temàtica és Almuzara. Un dels darrers assajos publicats per aquesta editorial andalusa és Los sabios de Qurtuba: Cuando la capital de Al Ándalus alumbró al mundo, de la historiadora Virginia Luque Gallegos. El llibre ens porta al temps del califat de Còrdova i repassa alguns dels intel·lectuals que passaven per aquell territori.
Virginia Luque.
Cada capítol d’aquest assaig es correspon amb un àmbit temàtic relacionat amb la cultura que s’hi esdevenia, entenent cultura en un sentit molt ample. L’autora repassa, doncs, aspectes com la poesia, l’astronomia la música, la medicina o el desenvolupament agrari. El problema d’aquest llibre és que no hi ha una mínima narrativa que lligui tots els àmbits. Més aviat sembla un catàleg de noms, amb més voluntat enciclopèdica que divulgativa, la qual cosa fa feixuga la seva lectura.
Si tens una base de coneixement prou ampla sobre al-Àndalus o sobre el passat califal de Còrdova, potser el llibre resulta més útil, però tinc els meus dubtes, perquè tampoc s’aprofundeix gaire en cada àrea temàtica. Com a llibre de consulta pot funcionar, però penso que l’autora perd l’oportunitat d’aprofitar tot aquest cabal de coneixement per retratar millor com era la vida a l’antiga Qurtuba.
D’altra banda, el llibre és ple d’errates. Més o menys, cada dues pàgines hi trobem alguna, en alguns casos he trobat fins a tres en una mateixa pàgina i això és imperdonable. Només amb una correcció, amb una llegida, s’haurien pogut resoldre aquests errors. Em pregunto si algú de l’editorial s’ha molestat a llegir el text abans de publicar-lo. D’altra manera, no s’entén una feina tan descuidada. És una llàstima, perquè Almuzara té altres títols sobre al-Àndalus que em semblen interessants, però ara desconfio. Els lectors mereixem una mica més d’atenció.
