Diu psicòleg Francisco Villar Cabeza al seu llibre Morir antes del suicidio: Prevención en la adolescencia (Herder) que en cada classe dels instituts de Catalunya, d’uns vint-i-cinc alumnes d’entre 14 i 18 anys, quatre i cinc d’ells pensen en la mort, s’autolesionen, planifiquen el suïcidi o, fins i tot, ho intenten. Són dades d’un estudi de la Universitat de Barcelona, unes xifres molt rellevants que, malauradament, van creixent.
Segons la Fundació ANAR, durant el 2012 van rebre 71 trucades de menors que relataven autolesions, una xifra que deu anys més tard, el 2022, ja arribava a 3.243. D’altra banda, un estudi de la Generalitat de Catalunya sobre 1.900 centres educatius durant aquest mateix any indicava que un 26,8% dels estudiants d’entre 11 i 18 anys s’havien autolesionat alguna vegada.
Un altre estudi, elaborat per la Psicofundación i el Consell General de la Psicologia d’Espanya, mostrava que un de cada vint adolescents assegurava haver intentat suïcidar-se, gairebé el 21% dels joves entre 11 i 18 anys havia desitjat estar mort, al voltant del 17% havia tingut idees de llevar-se la vida i el 7,5% ho havia planificat. L’Associació Espanyola de Pediatria considera aquestes dades un important problema de salut pública.
L’autor d’aquest llibre és l’impulsor i coordinador del Programa d’Atenció a la Conducta Suïcida del Menor de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Ha conegut i fet seguiment de molts casos entre infants i adolescents. Fruit de la seva experiència és aquest volum que vol donar algunes claus sobre la conducta suïcida. En realitat, encara que vol centrar-se en aquesta etapa de la vida, el fet és que moltes de les coses que explica Villar es poden aplicar a la població adulta.
Francisco VIlar Cabeza.
Villar recorda que quan una persona té la idea de suïcidar-se en realitat el que vol és acabar amb una forma de viure i no pas posar punt final a l’existència. Malauradament, fer canvis importants en la vida no és fàcil, menys encara si la persona és molt jove i no té les eines o l’ajuda necessàries. En aquestes pàgines, trobem situacions que, amb freqüència, estan darrere de la conducta suïcida i que per norma general s’han allargat en el temps, des de ben petits en àmbits com el social, familiar o acadèmic.
L’autor explica les diverses fases de la conducta suïcida. Per exemple, llegim com un adolescent pot passar de sentir-se una càrrega per al seu entorn, i d’un sentiment de pertinença frustrat, a la desesperança i a una disminució progressiva de la por a la mort, que es tradueix en un augment de la capacitat de suïcidi. A poc a poc, l’adolescent pot transitar d’un desig de mort a un intent de suïcidi. Primer apareix la idea, després el desig i, finalment, la temptativa.
El llibre es divideix en dues parts, una primera de més teòrica, on es recullen les dades sobre la conducta suïcida, i una segona amb casos pràctics reals. Hauria estat més estimulant que aquests casos estiguessin repartits per tot el llibre, ja que llegir-los tots junts, en la part final no acaba de funcionar i es fa una mica feixuc. D’altra banda, aquest assaig és interessant per tenir una mirada general sobre la qüestió, però li manca profunditat per arribar a entendre la complexitat que hi ha darrere d’aquest problema de salut pública.
Més aviat, m’ha semblat un interessant treball per conèixer les fases de la conducta suïcida i alguns dels factors que hi estan implicats, però no he acabat de trobar l’especificat en l’adolescència que esperava. Animaria a l’autor a escriure un altre llibre per aprofundir-hi, així Morir antes del suicidio podria quedar-se com un llibre introductori. Hi ha, en aquesta lectura, molts fils per estirar que demanen més desenvolupament.
