Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) és una escriptora a bastament consolidada, com ho demostra l’ampli ventall de títols publicats, i també és una dona amb una gran capacitat de treball. Acaba de publicar a l’Editorial Comte d’Aure La capsa dels fils (Geografies sentimentals), un títol que no porta a equívocs. Per una banda el concepte de la «capsa dels fils» ens trasllada al passat i, si fem un exercici de memòria, el més probable és que visualitzem una caixa metàl·lica, rodona o rectangular, potser ocupada originàriament per algun altre producte (galetes, xocolata en pols…) que no pas els fils a què fa referència.
Per altra banda, aquest concepte també ens trasllada a la idea de barrija-barreja, d’un espai amb un cert desgavell quant a ordre i concert. I és que La capsa dels fils (Geografies sentimentals) precisament el que fa és mostrar-nos, en paraules de la mateixa autora extretes de l’interessant pròleg que encapçala el recull, fragments de vivències d’aprenentatge sentimental. En aquest treball memorialístic Teresa Costa-Gramunt se submergeix, doncs, en el seu passat per rescatar petits i grans esdeveniments de la vida viscuda. Alguns es poden col·locar en l’apartat de records tristos, però també n’hi ha molts que aporten alegria i reconforten l’ànima.
Es tracta d’escenes de la seva infantesa, adolescència, joventut, maduresa… També hi ha el relat d’algun viatge o d’unes vacances; les referències habituals en l’autora a l’època de la Guerra Civil i la dolorosa postguerra, una contesa que segons Costa-Gramunt «va obrir moltes ferides en els perdedors i als guanyadors els va mancar l’ètica»; o també les referències culturals intrínseques en una autora com ella, que tan aviat són de caire literari com pictòric, o artístic en general. Cal no oblidar l’ampli bagatge formatiu de Costa-Gramunt, que es mou des del disseny gràfic a la grafologia, tot passant per la psicologia, les cultures orientals, les llengües, i el simbolisme.
Teresa Costa-Gramunt. / Fotos d’Aida Moral.
La capsa dels fils (Geografies sentimentals) s’estructura en quatre apartats (Estiu, Tardor, Hivern i Primavera) que s’inicien amb l’esclat de la llum i es clou amb l’estació que ofereix la possibilitat de renaixement. Aquesta estructura, òbviament, simbolitza el pas del temps, i ens podria dur a pensar que és un recull ordenat cronològicament; però no és així. La creació d’aquests quatre apartats és l’únic ordre cronològic que trobem en el llibre perquè els relats apareixen, com s’ha dit abans, com si fiquéssim la mà dins un calaix de sastre i anéssim traient els diferents objectes que conté –que en aquest cas són narracions.
És un sistema de presentació aleatori que és, en realitat, com també apareixen els records a la nostra ment. Cadascun d’aquests apartats, a més, ve encapçalat per una citació breu. En definitiva La capsa dels fils (Geografies sentimentals) és un recull de narracions que podríem catalogar, com s’ha insinuat més amunt, dins el gènere memorialístic, però va molt més enllà per com l’autora, tot partint dels records rescatats, aprofundeix en ells des del present i en reflexiona, en fa la crítica i la seva lectura actual.
Són uns fragments de vivències personals que activen en nosaltres, els lectors, aquesta memòria de vegades endormiscada a causa del remolí d’activitats del dia a dia, i provoquen que evoquem, en ocasions, experiències pròpies similars i ubicades en moments històrics o en ambients ben semblants. Un conjunt de narracions que partint d’una vivència personal provoca el record col·lectiu.
