Mónica Gutiérrez és periodista i historiadora i una de les veus més importants del gènere feel good a Espanya. El seu àlies a Instagram és Mónica Serendipia i explica que aquest nick va nèixer fa disset anys quan va obrir el seu blog literari, ja que sempre ha pensat que «trobar just el llibre que necessitem en un moment determinat és un esdeveniment afortunat». No és casualitat, doncs, que a les seves novel·les el concepte de serendipitat sigui un factor comú. Entre els seus llibres publicats a Ediciones B destaquen La librería del señor Livingstone (2020), Club de lectura para corazones despistados (2023) i La editorial del señor Bennet (2025), entre d’altres.
El 2023 va publicar a la mateixa editorial Una Navidad escocesa, un conte nadalenc amb una història d’amor, paisatges i castells d’ensomni i, fins i tot, un fantasma com un dels personatges secundaris. Ara, seguint aquest estil, publica Una Navidad londinense (Ediciones B) on Thiago Heide, ambaixador espanyol al Regne Unit, i Violet Redbreast, paleontòloga, es veuen obligats a passar junts la nit del 24 de desembre per motius laborals. Mentre busquen pels carrers londinencs un valuós objecte que s’ha extraviat, es veuen sorprenentment acompanyats d’un parell d’esperits dickensians, una mica esbojarrats, que faran que es replantegin el veritable sentit de Nadal.
Després d’Una Navidad escocesa, arriba Una Navidad londinense.
A Una Navidad escocesa havia parlat de tradicions de Nadal, de la seva història, de com Charles Dickens va transformar per sempre la tradició britànica de llegir contes de fantasmes a la vora de la llar de foc. Em venia de gust parlar d’un altre aspecte del Nadal dickensià que no havia pogut incloure en el conte anterior: la generositat i els desitjos nadalencs.
Són temes importants.
Però sobretot volia escriure una comèdia divertida, amb esperits nadalencs, sobre haver perdut el significat d’aquestes festes. Sovint ens passa que acabem sepultats per l’estrès de les compres, o els dinars i sopars, i no gaudim del que veritablement ens hauria d’importar: dedicar una mica de temps (el més valuós que tenim ara mateix a les nostres vides) a fer feliços les persones que estimem.
Per què has escollit Escòcia i Londres com a escenaris?
Quan vaig decidir que m’agradaria escriure una història nadalenca segons la tradició de fantasmes victorians, vaig pensar: vull un fantasma amb molta història i vull parlar de la tradició celta del solstici d’hivern i del tronc de Yule. Vaig veure clar que a Escòcia ho tenia tot. A més, és un país que m’agrada molt, els seus paisatges són increïbles. I així va néixer Una Navidad escocesa. En el cas d’Una Navidad londinense també ho vaig decidir ràpidament perquè Londres és una ciutat molt literària i perquè és la ciutat de Charles Dickens.
Hi haurà futurs llibres ambientats en altres ciutats que t’agraden?
Tinc el terrible costum d’enamorar-me de les ciutats que visito. Un dels meus profes, a la facultat d’Història, sempre ens deia que viatjar pel món era com un any de carrera perquè t’obria els ulls a altres cultures, t’ajudava a comprendre els altres. Suposo que per això els meus llibres també són llibres per viatjar, m’ha quedat aquesta necessitat de comprendre i soc una persona molt curiosa. Segur que en el futur ambientaré els meus llibres en altres ciutats que m’enamoren, com Santiago, a Galícia, o Romanievi, a Finlàndia, per exemple.
Les teves novel·les pertanyen al gènere feel good. Com el definiries?
És un gènere literari que pren embranzida en moments de crisi perquè ofereix una concepció de la literatura com a refugi. Ells llibres feel good donen un espai de pau i de desconnexió, són espais on res dolent passa, un descans del soroll i la violència que ens envolta. És literatura reconfortant. Es caracteritza sobretot per ser una ficció amable amb un final feliç i molt de sentit de l’humor, escrita a ritme de comèdia, on la trama principal és l’evolució optimista dels protagonistes i una ambientació molt cuidada, acollidora pels lectors. Llegir feel good és tot el contrari a veure el telenotícies.
Sembla un gènere adequat per abaixar les revolucions del món actual.
La ficció feel good no és pas un gènere nou, molts clàssics britànics del segle XIX ja apunten maneres. Però sobretot es va definir durant la Segona Guerra Mundial, a la Gran Bretanya, un moment en què la població civil patia i va trobar en la lectura un moment de pau. Per això, el british feel good també està molt associat als plaers senzills de la vida, com passejar per la natura o prendre un te amb galetes, perquè eren coses quotidianes que trobaven molt a faltar durant el conflicte i la postguerra. De vegades, en els moments més foscos, són els gestos més petits els que més s’enyoren. Soc una gran creient de trobar moments feliços en els detalls més petits.
M’hi sumo!
La literatura reconfortant no solucionarà els nostres problemes, però sí que ens dona un parèntesi de calma entre el soroll i la fúria d’aquí fora. Potser aquest breu descans ajuda el nostre cervell a enfrontar-nos amb energia renovada als nostres problemes. El cervell necessita desconnexió i històries felices perquè la vida ja és prou complicada.
A Una Navidad escocesa el protagonista li diu a la seva tieta que la Natalia (la noia que li agrada) li dona pau, i la tieta li respon que és una manera preciosa d’estimar algú.
Penso que donar pau és la millor manera d’estimar. Entenc que quan tenim vint anys a tots ens encanta esquinçar-nos l’ànima llegint Dostoievksy o Tolstoi, en què la passió sempre és sublim i punyent. Però no pots viure sempre al fil del precipici. Amb el temps, he vist que vull persones a la meva vida que m’aportin pau i equilibri. Reivindico un amor literari ple d’alegria i benestar. Els amors turmentats són fascinants… a la literatura. Penso que ara em toca divertir-me, fer riure a la gent que estimo i sentir-me ben acompanyada.
A Una Navidad londinense fas un ampli recorregut pels carrers de Londres, molts d’ells no tan turístics. Quina és la teva relació amb la ciutat?
El primer cop que vaig anar a Londres era principis de desembre. Vaig aterrar a Heathrow i, quan vaig sortir del metro que em va portar a Kensington, on tenia l’hotel, em vaig quedar sense alè: pensava que era dins d’una novel·la de Charles Dickens. Londres és una ciutat molt literària, però si a sobre la visites per Nadal tens la sensació d’haver caigut dins d’una bola de neu de vidre com si fossis Alícia en el país de les meravelles.
Londres és fascinant, certament.
Escriure és parlar de les teves obsessions, de compartir-les amb altres lectors. Per això penso que els meus llibres sempre van plens d’amor per la literatura, pels llibres, per llegir. A La librería del señor Livingstone surt una ruta londinenca per Hyde Park, Kensington o Baker Street, i surten llocs meravellosos com el British Museum, Fortnums & Mason, la British Library o St. Pancrass; llocs que m’encanten. A Una Navidad londinense he volgut mostrar racons de la ciutat una mica menys turístics, més amagats, però igual de meravellosos i molt relacionats amb anècdotes històriques i literàries que m’encanten.
Als agraïments cites als creadors de contingut Orangepassport, que sovint ens ensenyen, precisament, la cara més cozy i menys turística de Londres.
Fa temps que segueixo Orangepassport, són genials i un exemple magnífic de viure gaudint dels petits plaers quotidians com prendre un te amb una amiga, fer galetes de xocolata, sortir al jardí i detenir un moment el rellotge per sentir cantar els ocells, gaudir dels racons més especials d’una ciutat… Els vídeos de l’Elena Artero m’han ajudat molt per repassar detalls que havia oblidat del Museu d’Història Natural de Londres o de Lincoln’s Inn Park, per exemple. Londres és una ciutat que conec de visita, però no hi he viscut mai, així que Orangepassport m’ha ajudat molt en pinzellades que no recordava bé.
Com dèiem abans, parlar d’Anglaterra és parlar inevitablement de grans autors de la literatura. Quins són els teus preferits?
M’agrada molt la literatura clàssica britànica. Tinc una llista llarguíssima d’autors clàssics i gaudeixo el plaer de descobrir-ne de nous cada any; sobretot perquè tenim la sort que les nostres editorials estan fent un exercici magnífic per recuperar en castellà i en català a grans escriptores de segles passats una mica oblidades perquè… bé, perquè eren dones. Per exemple, aquest any he descobert Mary E. Wilkins Freeman (autora d’El viento en el rosal), Maud Cairnes (que va escriure Extraños viajes) o Anya Seton (amb Dragonwyck).
Anotades!
Entre els meus autors i autores de capçalera sempre tinc molt present William Shakespeare, Jane Austen o Charles Dickens, perquè considero que són clàssics universals que mostraven en lloc d’explicar, que eren subtils i emocionants i, sobretot, que mai perdien el sentit de l’humor. No entenc per què la literatura ha de ser molt dramàtica per considerar-se bona literatura. Penso que el sentit de l’humor és molt necessari a la vida i a l’art.
I quins autors contemporanis recomanaries?
M’agrada molt D. E. Stevenson, perquè és la reina del feel good britànic. P. G. Woodehouse, pel seu sentit de l’humor i les seves trames plenes d’embolics. Jasper Fforde i Connie Willis pel seu estil, la seva desbordant imaginació i la seva meravellosa metaliteratura. I que no siguin britànics: Ana María Matute, sempre en el meu cor. Rosa Montero i Manuel Rivas pel seu esplèndid estil literari i els seus punts de vista narratius. I ho deixo aquí per no avorrir perquè com ens passa a tots els lectors, la nostra llista de preferits és llarguíssima. No ens preguntis mai quin llibre ens portaríem a una illa deserta, si us plau.
No ho farem, però ja que estem a Nadal sí que et demanem que recomanis un llibre i una pel·lícula per descobrir i gaudir durant aquests dies.
A més de Cançó de Nadal, de Charles Dickens, indispensable, recomano molt un relat d’Anthony Trollope que es titula Navidad en Thompson Hall perquè és molt divertit; i, més contemporani, penso que els relats de Jeanette Winterson, recollits a Días de Navidad, que són genials. També recomano molt Cartas de Papa Noel, de J. R. R. Tolkien, pura màgia. De pel·lícules, recomano el clàssic De ilusión también se vive i Los teleñecos en Cuento de Navidad.
