A priori, la sèrie de Netflix Innato té diversos elements atractius: gira al voltant d’un assassí múltiple que, després d’una llarga temporada a la presó, torna a la casa del seu poble, a prop dels familiars de les víctimes, sense demostrar, almenys visiblement, cap penediment. A més, els paisatges són bascos, de certa ruralia, que en això de les ficcions criminals, sembla que funcionen.
Per acabar-ho d’arrodonir, entre els actors hi ha cares conegudes com Imanol Arias (Félix Garay, l’assassí), Elena Anaya (Sara González, la filla del criminal) i Emma Suárez (Irene Arias, una de les policies que va investigar el cas). Ara bé, tot el que en un principi resulta atractiu acaba esvaint-se en una història massa simple, plena de situacions inversemblants i amb personatges irritants, començant pel que interpreta Anaya.
Sara González (abans, Garay) és, ara, una reputada psicòloga, suposadament especialista en psicopatia. Va començar estudiant el cas del seu pare, de qui no vol saber res, i ara la policia li demana ajuda, ja que coincidint amb la posada en llibertat de l’assassí, s’han produït altres morts violentes i amb el mateix modus operandi: les víctimes, totes elles relacionades amb la detenció de Garay anys enrere, han mort després de ser cremades vives.
L’eix d’aquesta sèrie és l’origen de la psicopatia i la seva transmissió genètica; en aquest sentit, es juga amb la personalitat de la filla, però també amb la del net, fill de Sara González (interpretat per Teo Soler). El problema rau en el fet que Félix Garay -qui, recordem, va cremar vives diverses persones innocents- és l’únic personatge que cau mínimament bé; tota la resta són exasperants.
Es fa difícil travar empatia amb el personatge de Sara González, qui ens és presentada com una víctima pels fets del seu pare. Confesso que m’ha resultat tan inaguantable, que he estat temptat d’abandonar la sèrie diverses vegades. I el seu fill, que té un paper de pes en la història, també es fa pesat, perquè els seus conflictes són massa irrellevants i tòpics.
No és un problema d’interpretacions, sinó de caracteritzacions, de guió. La història (creada per Fran Carballal i Enrique Lojo) grinyola i té un desenllaç, des del meu punt de vista, decebedor. La sèrie perd força en cada capítol. És d’aquelles ficcions criminals de Netflix que serveixen per tenir fons de catàleg, per estar entretinguts una estona davant de la pantalla i poca cosa més.
