Després de deixar marca en molts adolescents amb el seu pas per la famosa sèrie de TV3 Merlí, Candela Antón continua amb ganes de fer que el pensament «ens faça trempar». L’estudiant d’antropologia i actriu catalana es reafirma amb ¿Y ahora qué? (Ediciones B) amb un llibre potent, clar i molt suggerent que pretén apropar al jovent al pensament crític. L’obra, escrita a quatre mans amb Daniel Tollesson, és una mostra contundent que l’antropologia és fonamental per a entendre el món en què vivim i que això és important.
L’obra s’articula en nou capítols que funcionen com a esquerdes més que no com a respostes. I això és d’agrair. Se’ns ha repetit fins a l’avorriment que la filosofia ha de sacsejar, qüestionar, desmuntar certeses. El que no se’ns diu tant és que el primer a quedar descol·locat és qui pensa. Antón ho assumeix sense complexos: escriu en primera persona, es deixa afectar pels interrogants, exposa el dubte com a motor. Hi ha pathos, i no impostura. En un ecosistema intel·lectual que tendeix a expulsar la subjectivitat com si fos una feblesa, aquest gest és gairebé revolucionari.
Candela Antón i Daniel Tollesson.
Al llarg del llibre ens enfonsem en temes tan complexos com el patriarcat, l’èxit, la felicitat o la creixent polarització de la societat. Candela s’apropa al públic jove sense perdre rigor ni actualitat en el seu discurs, ans al contrari: cadascuna de les temptatives és un convit que ens asseguem a taula amb grans figures del pensament contemporani i clàssic. I aquest és un altre element positiu. Per a lectors com jo que hem estudiat antropologia i filosofia, tal volta pensaríem que el plantejament fa curt, però per a res; gràcies a la bibliografia exposada ens trobem davant d’un taulell molt precís que pot ajudar a les nostres recerques o l’activitat docent.
Vivim envoltats d’influencers de saldo, fatxendes digitals i venedors de fum amb micròfon. L’efecte Dunning-Kruger campa amb total impunitat i les plataformes premien la ximpleria rendible. L’àgora, altra vegada, està plena de sofistes. I, com en temps de Sòcrates, fan falta tavans. Veus que molesten, que piquen, que recorden que pensar no és opinar qualsevol cosa, sinó fer-se responsable del que es diu. Aquest llibre exerceix, modestament però amb convicció, aquesta funció.
¿Y ahora qué? és recomanable com a regal per a adolescents inquiets (és a dir, per a adolescents vius) i també per a qui vulga fer la primera passa seriosa cap a l’antropologia. I si després d’això algú vol aprofundir, sempre pot tornar a L’antropòleg innocent de Nigel Barley, que continua sent una lliçó magistral sobre la distància, la ironia i la mirada cultural. Quant a què és la cultura, ja ho deixarem per a un altre dia. Com sempre. I com cal.
