L’última obra de Javier Gomá (Galaxia Gutenberg, 2025) és un d’aquells llibres que s’expliquen abans de començar. I, una vegada explicats, ja no caldria llegir-los, però els llegim igualment per educació, per costum o perquè estan ben escrits, i això, en temps de prosa negligent, encara té un cert mèrit. Fuera de carta és exactament el que promet: filosofia breu, amable, degustativa, amb bona presentació i sense risc d’indigestió. Ara bé, convé advertir-ho des del principi: tampoc no alimenta massa.
Dit això, seria injust no reconéixer-li algunes virtuts evidents. Gomá sap escriure. I sap pensar amb ordre. En un panorama intel·lectual sovint dominat per l’obscuritat impostada o per la trivialització accelerada, la seua aposta per la claredat, la mesura i la intel·ligibilitat és d’agraïr. Hi ha ofici en aquestes pàgines, i una voluntat sincera de fer de la filosofia una pràctica compartible, civil, llegible sense iniciació prèvia ni complexos. Tot això no és poca cosa, i convé dir-ho.
La metàfora gastronòmica que vertebra el llibre (la filosofia com a degustació, com a plat «fora de carta») funciona raonablement bé com a declaració d’intencions. Gomá no vol fer un sistema ni una teoria general del món, sinó oferir peces breus, ben cuinades, pensades per acompanyar la vida quotidiana amb una mica més de densitat moral. En aquest sentit, el llibre compleix: es deixa llegir amb plaer, no exigeix heroÏcitat intel·lectual i manté sempre un to digne, fins i tot quan parla de qüestions menors.

Javier Gomá.
També és cert que alguns dels microassaigs contenen intuïcions fines, observacions agudes sobre els costums contemporanis, i una defensa constant de la dignitat humana com a fil conductor. Gomá no cau en el cinisme ni en la frivolitat, i això s’ha de valorar. El seu humanisme és coherent, persistent i honest.
Ara bé. sabent que ens trobem davant d’una recopilació de textos prèviament publicats a la premsa (concretament a El Español), resulta difícil considerar Fuera de carta una obra imprescindible. No sols perquè moltes de les idees ja han circulat amb anterioritat, sinó perquè el conjunt no aporta una articulació nova ni una tensió conceptual que justifique la seua relectura en forma de volum. Qui vulga acostar-se al pensament de Gomá pot fer-ho perfectament acudint a les fonts originals. Ací hi ha, més aviat, un recull d’articles reempaquetats, alguns suggeridors, altres perfectament prescindibles, tots ells correctes, cap d’ells decisivament necessari.
En definitiva, Fuera de carta és un llibre correcte, elegant, ben educat. No és un llibre inútil, ni de bon tros, però sí prescindible. S’agraeix, s’assaboreix, es recomana amb bona consciència. Però no deixa ferida, ni cicatriu, ni tan sols una picor persistent. S’acaba amb la sensació d’haver passat una estona agradable i d’haver pensat coses importants, sense que, tanmateix, res haja canviat realment. I potser la filosofia, si vol ser alguna cosa més que una bona sobretaula, hauria d’atrevir-se, de tant en tant, a indigestar una mica.
