Rere la pista d’Enric Granados

MARIO GUERRERO

Última escala (Libros del Asteroide, 2026) narra la història del compositor i pianista Enrique Granados. Marta San Miguel (Santander, 1981) hi reconstrueix la seva figura i les seves hores finals amb una curiositat literària que trasllada al lector. Granados va néixer a Lleida el 1867, però després d’un breu pas per Tenerife va acabar vivint i formant-se a Barcelona. El 24 de març de 1916, Granados i Amparo, la seva dona, tornaven a la Ciutat Comtal després d’estrenar la seva òpera Goyescas al Metropolitan de Nova York i després de convertir-se en el primer pianista espanyol a tocar a la Casa Blanca.

Quan passaven pel canal de la Manxa, a penes unes milles del port de destinació, un submarí alemany va torpedinar el vaixell on anaven, en el marc de la Primera Guerra Mundial. La seva dona va caure al mar i Granados es va llançar darrere seu. No sabien nedar i els testimonis expliquen que van morir abraçats. La història de Granados s’entrellaça amb la de la seva música i la de la Barcelona modernista, que és un personatge més, amb el rerefons de l’art que transcendeix i la capacitat de la música per commoure.

El títol de la novel·la juga amb les escales, tant les dels mitjans de transport com les dels gèneres musicals. El primer capítol narra la mort de Granados i la seva dona, però els següents alternen la narració cronològica de la vida del músic amb la de la narradora. La novel·la comença amb el viatge de Granados i la seva dona, primer dels Estats Units a Anglaterra i després d’Anglaterra a França, tots dos en vaixell.

Tenien algunes dificultats econòmiques, però en tornar de Nova York, després de l’èxit d’ell, semblava que per fi podrien pal·liar-les. No obstant això, a la ruta entre Folkestone i Dieppe es va truncar tot. El viatge durava cinc hores i a bord hi anaven 325 passatgers i 53 tripulants, dels quals van morir cinquanta persones. El vaixell no es va enfonsar i van rebre ajuda d’altres navilis, però la desesperació de veure Amparo caure a l’aigua i enfonsar-se va empènyer Granados a llançar-se darrere d’ella, fins i tot sense saber nedar.

Última escala és una novel·la que narra, de manera entretinguda i emotiva, la vida de Granados i que ensenya sobre la seva figura. Conté fragments en cursiva, procedents dels diaris i quaderns del músic o del que van escriure sobre ell els qui el van conèixer, i també escenes commovedores, com la història entre trinxeres i composicions dels músics Maurice Ravel i Paul Wittgenstein.

Es tracta d’una narració gairebé màgica per les connexions que tenen els elements de la vida de Granados, que va escriure: «Podria haver guanyat riqueses amb música barata. Jo he volgut ser conegut per obres serioses o no ser-ho en absolut. He fet classes durant vint anys en comptes de fer música comercial. I en aquestes eleccions he sacrificat la meva salut, però he preservat el meu art».