Encara que no ho sembli, el porc pot ser l’animal més net de tots. També el més atent i generós: en un dia de pluja i tempesta, la bibliotecària ha de marxar a correcuita i ell de seguida s’ofereix per substituir-la. Tot va bé, fins que una colla de bèsties entrompades irromp a la biblioteca i, jugant, jugant, malbaraten els llibres. El pobre porc es troba en un destret: ¿serà a temps de netejar-los i posar-los en ordre abans que torni la mestressa?
Aquesta entremaliadura passada de rosca és el punt de partida de Desventures d’un porc magistral a la Biblioteca Nacional (Takatuka, 2024), un conte brillant de Marta Azcona (Oviedo, 1957) traduït al català per Roser Rimbau i il·lustrat pet Anna Font (Barcelona, 1973) que és sens dubte una de les joies de la literatura infantil d’aquest segle, no només a Espanya sinó a qualsevol lloc. De moment, ja forma part de la selecció White Ravens, que cada any confecciona un catàleg de dues-centes obres per a nens i joves publicades arreu del món, i ha rebut diversos premis.
El conte està escrit en vers –a l’adaptació al català cal aplaudir la feina de la traductora, que aconsegueix que el text flueixi de manera gens forçada–, amb un lèxic ric, generós en sinònims, molt de sentit de l’humor i una cadència plena de musical. I tant important és l’estil com el contingut del relat, que connecta amb la tradició de la faula i els contes populars: una enumeració dels animals, seguint l’abecedari, amb la seva corresponent trapelleria (el recurs de la repetició, tan útil per mantenir l’atenció dels infants), inclosa alguna bestiola poc comuna i un desplegament prodigiós de vocabulari per descriure les destrosses. D’altra banda, la picada d’ullet als contes clàssics ve a través dels llibres que malmeten: en un text que es desenvolupa en una biblioteca, havia d’aprofitar-ne el fons.
A la segona part, caldrà desfer el desgavell; així es completa el viatge d’anada i tornada, amb la tranquil·litat de l’embolic resolt. Pel camí, treball en equip, solidaritat, amor pels llibres, aprenentatge sobre la importància de cuidar els objectes i ser responsables d’allò que assumim; i rialles, moltes i molt genuïnes. Les il·lustracions hi van en consonància: simpàtiques, elegants, magnífiques; un complement indispensable per arrodonir el text.
El llibre sembla fet a mida per treballar a l’aula: per llegir-lo en veu alta, una estrofa per cap (sobretot el capítol de l’abecedari d’animals), gaudint de la musicalitat i ampliant el vocabulari. Pot inspirar activitats creatives complementàries, com dibuixos que il·lustrin cada fragment. És un conte ple de possibilitats que hauria de ser un imprescindible a les escoles, les biblioteques i, per descomptat, les llars. De debò: me-ra-ve-llós.
