Un camí de corbes cap a l’adultesa

MANEL HARO

Truman Capote és molt més que A sang freda i encara que semblin binomis indivisibles, val la pena conèixer l’autor també a través d’altres obres. De fet, penso que és interessant ficar el cap en diversos llibres abans de llegir l’obra mestra de referència. I entre les recomanacions, una bona opció és Altres veus, altres àmbits, que ha publicat Anagrama, amb traducció al català d’Hortènsia Curell i al castellà de Víctor Rodríguez.

Sorprèn que aquesta novel·la sigui la primera obra de Capote, escrita amb només vint-i-tres anys, perquè és una història d’una gran maduresa narrativa i també d’una rellevant complexitat argumental. El protagonista és Joel Knox, un jove de tretze anys que, en morir la seva mare, rep una carta del pare convidant-lo a viure amb ell en alguna població del sud dels Estats Units. Joel emprèn el viatge tot sol i ja en el camí anirà trobant personatges extravagants que són premonitoris del que veurà en arribar a la casa paterna.

Encara que Joel espera arribar a un entorn familiar estable i acollidor on viure, la veritat és que trigarà un temps a entendre què passa al seu voltant, perquè no només no veu al seu pare, sinó que ha de conviure amb secrets i amb altres personatges el comportament dels quals és una mica estrany. A més, sembla que a la casa hi hagi fantasmes i altres personatges erràtics. El lector haurà d’avançar en la lectura per anar recollint els elements d’aquest trencaclosques per entendre el sentit de tot plegat.

Altres veus, altres àmbits és una novel·la de formació, la d’aquest protagonista que arriba sent un nen i les circumstàncies el fan guanyar en independència i maduresa. També és una història sobre la construcció de la pròpia identitat, Joel a poc a poc s’anirà trobant a ell mateix i sentirà el que ell creu que és l’amor. El lector a vegades se sentirà perdut en aquesta narrativa embolcalladora de Capote, haurà de tornar enrere per rellegir fragments i, així i tot, potser haurà de continuar sense tenir les coses completament clares.

És la sensació que penso que sent el protagonista, una confusió que l’autor aconsegueix traspassar al lector. Si Joel s’adona que ha de fer el seu camí entre incerteses i extravagàncies, també el lector ha de fer el seu propi camí dintre d’aquesta novel·la. Per això crec que a Altres veus, altres àmbits hi ha diverses interpretacions i lectures possibles. En acabar-la, he sentit que en algun moment l’hauré de tornar a llegir, perquè estic segur que trobaré elements nous que, tot i haver-la gaudit, m’han passat desapercebuts. Com he dit, és de bojos que aquesta sigui una primera novel·la escrita per un jove de vint-i-tres anys. Magnífica.