El dia que va morir en Nils Vik és una novel·la de Frode Grytten (Noruega, 1960) que té com a tema central la mort, com indica el títol. No és cap espòiler desvetllar la mort del protagonista, ja que l’interès recau en com se succeeixen els fets i com la narració s’endinsa en la psicologia de l’ésser humà.
Aquest protagonista és un home gran que viu sol en un lloc remot de Noruega. La novel·la comença quan es desperta, com cada matí, però aquell dia sap que morirà. Ell continua la rutina i ho afronta amb tranquil·litat. Durant tota la seva vida s’ha dedicat a navegar d’una riba del riu a una altra, i en les darreres hores també, una representació simbòlica de la llacuna Estígia i l’encreuament d’una riba, que és la vida, a l’altra, que és la mort.
L’acció de la novel·la transcorre durant aquest viatge en vaixell, que Nils Vik ha fet en multitud d’ocasions al llarg de la seva vida, transportant persones diferents. En aquest trànsit, hi tornen records del seu passat, amb la seva gossa o la seva dona, totes dues mortes. De fet, el vaixell es diu Marta, com l’esposa. No aparenta mala forma física ni de salut, ja que, encara que tremola una mica, abans de marxar al vaixell és capaç de portar el matalàs des del seu dormitori per les escales fins al carrer, davant de la casa, per desfer-se’n.
Frode Grytten.
Aquell dia, s’aixeca cap a les cinc del matí i a les set surt en direcció al vaixell. Pel camí es troba amb l’espectre de la seva gossa, que sap que ve d’un altre món, igual que d’altres que sorgeixen durant el viatge. Nils Vik fa servir el seu quadern de bitàcola per rememorar el seu passat mentre navega. El protagonista, gràcies a la seva feina, va poder conèixer la vida de diverses parelles, en la realitat de l’amor, en les diferències de les persones o en els conflictes familiars.
Aquest darrer dia, durant el trajecte, observa la construcció d’un pont que uneix les dues ribes del riu i que aviat farà la teva feina innecessària. Aquest pont s’erigeix en paradoxa d’allò que uneix, però alhora bandeja la connexió que existia entre el protagonista i les persones a qui traslladava. La decadència d’allò tradicional, produïda per la modernitat i la tecnologia, i aquesta fi d’una era enllacen amb el seu propi final.
Nils Vik rastreja en la seva memòria i troba alguns secrets i misteris que romanien enterrats i que per fi donen certa intriga i suc a una novel·la, d’altra banda, una mica plana. Es tracta d’un recull de personatges que volen estimar i ser estimats i que de vegades esperen de la vida més del que els pot donar. Ell sembla aferrar-se a una idea simple, a parer meu, de felicitat, fins que els morts li fan veure la traïció, la gelosia, el desig i tot allò que la vida humana implica, encara que no sigui agradable.
El dia que va morir en Nils Vik (L’Altra en català amb traducció d’Alexandra Pujol i Anagrama en castellà amb traducció de Mariana Windingland) és una història honesta, però l’aparició de tants personatges diferents, de vegades efímers i intranscendents, fa que aquest llibre punxi una mica. La intenció de l’autor era bona, n’estic segur, però per al meu gust ha quedat molt per sota del que es podia esperar.
