Converses sobre literatura

MARIO GUERRERO

La aventura de escribir novelas (Altamarea, amb traducció al castellà de Lidia Suárez Armaroli) és una antologia d’entrevistes i textos de Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962) escrita originalment en italià. Les converses són amb els també escriptors Bruno Arpaia, Sergio del Molino i Félix de Azúa. És una mena de guia que dona alguns consells per endinsar-se en la literatura i en el procés creatiu. Aquestes entrevistes se centren en la novel·la, ja que és un gènere capaç de fagocitar-ne d’altres, com el periodístic, l’assagístic o l’històric, i tracta temes com la posició de l’autor davant del lector o sobre les possibilitats obertes que es deixen perquè el lector sigui qui completi el procés creatiu.

L’obra comença amb una presentació de l’escriptor Bruno Arpaia, traductor de Cercas a l’italià, on parla sobre la llavor d’aquest llibre, que va sorgir el 2013 en un festival literari que cada any es dedica a un autor diferent. Aquell any l’escollit va ser Cercas i Arpaia va tenir una presència i una participació importants en ell, cosa que va facilitar la conversa que es reflecteix aquí. Aquesta entrevista se centra en la vida i l’obra de Cercas, com les primeres lectures, els inicis d’escriptor i cadascun dels seus llibres.

Cercas considera fonamental la seva emigració d’Ibahernando, municipi de Càceres on va néixer, a Girona quan tenia quatre anys per convertir-se en escriptor. La sensació de desarrelament el va fer no sentir-se acomodat, sinó fora de lloc i desprotegit, i això el va portar a l’escriptura. Segons diu, als catorze anys es va produir el canvi definitiu en la seva relació amb la literatura, ja que es va convertir en un lector vampir, que llegeix per sobreviure perquè vol ser part dels seus llibres.

Un enamorament adolescent el va sumir en una crisi que el va portar fins a San Manuel Bueno, mártir, de Miguel de Unamuno, i dos dies després d’acabar-ho va deixar de ser catòlic, com també diu a El loco de Dios en el fin del mundo. Cercas lloa el paper de la literatura per permetre que ens posem en la vida d’aquells que no pensen com nosaltres: «La literatura és profundament útil si és prou valenta per entendre-ho absolutament tot i a tots».

La aventura de escribir novelas és un llibre que val la pena llegir i que cal agrair la seva recuperació, ja que proporciona una estona d’entreteniment i reflexió de la mà d’aquests escriptors i temes al voltant de la novel·la. No obstant això, es troba a faltar un fil conductor entre els textos inclosos, i la desactualització de l’entrevista principal és notable. També queden molts buits: per exemple, què podien dir aquests autors sobre el gènere o sobre les seves obres respectives en l’actualitat.