El plagi (Proa), de Sílvia Romero, va guanyar el 2013 el Premi El lector de L’Odissea, un guardó triat pels lectors. La novel·la està protagonitzada per dues dones valentes i ambicioses, capaces d’arribar fins on faci falta per aconseguir el que volen. La Carme Carreras, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola, vol ser escriptora i finalment, un cop casada amb un altre escriptor i retornada a Barcelona, aconsegueix enlluernar tothom amb la seva primera novel·la. Però comet la ingenuïtat de portar un dietari que el seu marit descobreix i utilitza per dominar-la.
L’Àngels Riudor és una periodista disposada a tot per escalar posicions i aconseguir fama, però ara es troba en un moment delicat, ja que en el diari on treballa hi ha canvis que poden no ser-li del tot favorables. Enmig d’aquest mal moment laboral i personal (se separa de la seva parella), li arriba l’encàrrec d’entrevistar una Carme Carreras ja anciana i ingressada en una residència d’avis. Ambdues dones estan unides, sense saber-ho, per l’ambició desfermada, la fam d’èxit, l’egoisme, la gelosia i la manca d’escrúpols. Actuen mogudes per satisfer els seus interessos particulars, per damunt de tot i de tothom.
El plagi del títol fa referència a la còpia d’una obra literària, però també de com les persones repetim una i altra vegada les mateixes conductes. Així, la Carme i l’Àngels no només comparteixen caràcter i ambició sinó també una circumstància concreta amb la qual l’Àngels tanca un cercle que havia iniciat la Carme. Romero descriu, en els dos casos (la postguerra i l’actualitat), societats desagradables i hostils. Molt diferents i alhora inquietantment semblants. Els personatges són col·locats continuament en situacions difícils i el resultat és una obra dura, amarga i tèrbola, amb violacions, crims, violència física i psicològica i una tensió constant.
