Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Diu Carlos García Gual en el seu Diccionario de mitos que el mite ofereix una interpretació simbòlica de totes aquelles realitats que no tenen una explicació clara per als humans, i perduren gràcies a la seva força imaginativa i a la plasticitat de les seves imatges. També Cesare Pavese deia que el mite és sempre simbòlic i viu una vida encapsulada que pot esclatar en els moments i les formes més diverses. Com una d’aquestes múltiples formes i contextos en què el mite fa eclosió, podríem considerar el muntatge teatral El viatge d’Orfeu de la companyia InCordio que s’acaba d’estrenar al Teatre Gaudí.
El viatge d’Orfeu és una obra escrita per Pablo Ley i dirigida per Josep Galindo que presenten com la proposta d’un “viatge poètic fet de paraules, música i acció. Un recorregut cap a l’interior de cada un de nosaltres en la recerca de la felicitat. El viatge és individual i intransferible, cadascú s’enfonsarà en el seu propi món, sempre cap a la llum”. L’obra és en efecte un viatge de la foscor a la llum que recrea de manera particular i simbòlica la figura d’Orfeu com a guia invisible. Com tots sabem, Orfeu és el personatge mitològic que baixa a l’Hades i, armat únicament amb la lira, símbol de la poesia i la música, aconsegueix convèncer la divinitat infernal de rescatar Eurídice del regne de la mort. En aquest Viatge d’Orfeu que ens proposen s’hi combinen, com en un joc de miralls, les experiències de situacions límit de diversos personatges quotidians (un camioner, un director de banc, una hostessa de vol, una dissenyadora de moda, una veterinària, una nena africana…), amb les referències a figures de la mitologia clàssica que evoquen l’inframón del Tàrtar i l’Hades (Hades, Persèfone, Caront, el ca Cèrber, Tàntal…) i aquells que intentaren burlar Tànatos, la mort, com Sísif o viatjar de la foscor del regne dels morts a la llum, com el mateix Orfeu.
L’obra és a càrrec la companyia InCordio, constituïda per un grup de joves actors formats a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. Maria Colom, Aina Cuesta, Irene Gellida, Aldara Ojeda, Berta Pipó, Roi Sastre, Joan Scufesis, Kathy Sey i Yolanda Sey canten i interpreten de manera convincent els dos plans de personatges quotidians i mitològics. El muntatge escènic té l’atractiu afegit d’una bona banda sonora de música de jazz composta per Jorge de la Torre i interpretada en directe per la Big Bang Hell Band integrada pels músics Núria García (violí), Xavi López (saxo, clarinet i flauta), Anscari Montori (guitarra), Tony García (percussió i bateria) i Jorge de la Torre al piano.
Cal destacar l’originalitat de la proposta, l’encertada combinació de paraula, acció i música en directe, la interacció constant amb el públic i el factor sorpresa des de la mateixa entrada a la sala, gens gratuït i que, per poc que reflexionis, veus que té unes connotacions simbòliques estretament relacionades amb el contingut temàtic de l’obra que té molt a veure amb aquelles experiències vitals que els humans hem d’afrontar i de superar sols.
_________
El viatge d’Orfeu / Teatre Gaudí Barcelona (C/Sant Antoni Maria Claret, 120) / Dramatúrgia de Pablo Ley / Direcció escènica de Josep Galindo / Composició musical de Jorge de la Torre / 80 minuts / 20 euros / Fins el 19 d’abril / www.teatregaudibarcelona.com
