Marta Planes. Lleida / @martaplanes
Andrea Camilleri torna amb La banda de los Sacco (Destino, amb traducció de Juan Carlos Gentile Vitale), una mena de Gomorra de principis del segle XX basada en la història real dels Sacco que un descendent de la família va fer arribar a l’escriptor sicilià. Camilleri relata l’ascens a Raffasali (Sicília) de la família de Luigi Sacco, un humil jornaler especialment hàbil amb l’empelt del pistatxer. Luigi es casa amb Antonina i tenen sis fills, als quals inculquen la cultura del treball, al mateix temps que, a poc a poc, va comprant terres i ampliant la seva casa. Els fills es casen, alguns es guanyen la vida a l’estranger, prosperen…. “Però hi havia la màfia”, escriu implacable Camilleri.
Efectivament, un dia arriba a la casa de la família una carta anònima exigint-los el pagament de la quota que, segons la màfia, li pertany. Els Sacco ho denuncien als carabinieri, però la resposta d’aquests és desoladora: “no podem fer res”. Per tant, els Sacco hauran de defensar-se ells mateixos i, d’aquesta manera, entrar en un cercle viciós de morts, delacions, traïcions, corrupció, condemnes de presó… Vides truncades que acaben a la presó, al cementiri o a la clandestinitat, sense la possibilitat d’establir-se, treballar, casar-se i tenir descendència. Passen de ser la família Sacco a la banda dels Sacco.
Camilleri descriu com la màfia destrueix una família honrada i treballadora que no ha volgut sotmetre’s a les lleis de la màfia. Denuncia la inoperància de l’Estat que tanca els ulls davant les injustícies, no actua per aturar els abusos i fins i tot es converteix en còmplice d’aquesta sèrie de despropòsits. La situació es complica amb l’ascens del feixisme, ja que els Sacco professaven idees socialistes.
L’autor sicilià ha tractat nombroses vegades el tema de la màfia en les novel·les protagonitzades per l’inspector Salvo Montalbano, però mai amb aquest estil de crònica periodística que dóna com a resultat un relat cru, descarnat i sense embuts. La comparació entre La banda de los Sacco i els personatges mafiosos que apareixen en els casos de Montalbano és esfereïdora, ja que revela com, malgrat el progrés i els anys transcorreguts, la societat siciliana segueix sotmesa a aquest fosc poder.
