Podríem dir que l’àlbum infantil Qui viu al castell? és una invitació a viatjar en família a l’Edat Mitjana. Almenys a imaginar i conversar sobre qui entrava i sortia d’un castell, perquè sabem que en aquestes fortificacions hi vivien reis i reines, prínceps i princeses, però cal recordar que també hi havia un seguit de professionals que hi treballaven. Eren els paletes, els fusters, els ferrers o els mossos de quadra. També els cavallers que s’entrenaven als camps i duien armadura i escut o els comerciants que venien tota mena de teixits i productes de menjar.
Gràcies als dibuixos -rics en detalls- de Tom Froese i al text de Rebecca Colby, els joves lectors poden dedicar una bona estona a completar amb la seva imaginació cada escena que presenten els autors. ¿Com havien de ser els intercanvis comercials en ple mercat? Què s’hi venia i què s’hi comprava? Quina mena de música interpretaven els joglars? Com governava el rei? Per què s’entrenaven els cavallers? Com era el pa que feien les forneres?
Els autors fan una nota important al final del llibre recordant que si la majoria dels personatges que surten a l’àlbum són homes és perquè en l’època medieval gairebé tots els habitants del castell eren mascles tret de les bugaderes, les criades, les mainaderes i les dones de la família reial. Els autors podrien haver decidit dibuixar indistintament homes i dones, però han preferit respectar el rigor històric (amb l’errada, això sí, de dir que els trobadors i els joglars eren la mateixa cosa). També és cert que al castell, a banda de viure el rei, hi viu la reina, a qui veiem dibuixada però a qui no s’esmenta en cap moment.
El títol original del llibre és The castle the king built, la traducció al castellà (publicada per Edelvives) n’és més fidel (En el castillo del rey) que la catalana, publicada per Baula (Qui viu al castell?). Aquesta és una dada important perquè en la versió del títol de Baula es troba a faltar encara més alguna menció a la reina (que no hi viu també? Que no la veiem?). En la versió en castellà, com que el títol fa referència explícita al rei, l’absència de la reina s’entèn una mica més, però així i tot es troba a faltar més vista en aquesta qüestió per part dels autors. Per aquesta raó el llibre, d’una agradable tapa dura, és més interessant pels dibuixos que pel text.
