Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Maïssa Bey (Ksar Boukhari, 1950), pseudònim de l’escriptora algeriana Samia Benameur, ha consolidat la seva reputació literària amb una sèrie d’obres notables des de la publicació de la seva primera novel·la, Au commencement était la mer, l’any 1996. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis, com el de la Société des Gens de Lettres per la novel·la breu Nouvelles d’Algérie o el Marguerite Audoux per Cette fille-là.
Cap més veu és la seva primera novel·la traduïda al català, publicada a l’Editorial Les Hores en l’excel·lent traducció d’Anna Casassas. Aquesta obra ofereix als lectors una immersió captivadora en la vida d’una dona que acaba de sortir de la presó. La protagonista va decidir matar el marit per posar fi a maltractaments i abusos i va ser condemnada. Ho va acceptar fredament i sense oposar-s’hi. Ara viu a reclosa a casa, amagant-se dels murmuris dels veïns i de les crítiques del seu entorn.
Maïssa Bey.
L’exploració de la seva nova llibertat esdevé un viatge intern que es desenvolupa entre les parets del seu pis, fins que una escriptora, que ha tingut accés al seu expedient, irromp en la seva vida: vol entrevistar-la per documentar-se per a la seva propera novel·la. S’estableix una relació complexa entre totes dues, que es va afermant a mida que se succeeixen les visites al domicili de l’expresidiària. Ens aproximem als detalls d’aquesta història que ja es presenta resolta des de l’inici de la novel·la a través de les cartes que la protagonista escriu a l’escriptora i de la narració de les seves trobades.
Cap més veu no només ofereix una intriga emocionant i un estil narratiu molt especial, sinó que també serveix com a finestra per comprendre la situació de les dones a Algèria a través d’una història particular. La trama es converteix en un vehicle per explorar les complexitats de la llibertat i els motius profunds que impulsen els individus a realitzar actes extrems. Bey aconsegueix captivar el lector amb una narrativa rica i provocadora, amb una reflexió penetrant sobre la condició humana.
