El creador de la sèrie d’HBO And Just Like That, seqüela de Sex and the City, finalment ha llençat la tovallola i liquida per la via ràpida una història que ha donat molt de si durant anys. Michael Patrick King va assegurar en un comunicat que sentia que havia arribat el moment de posar-hi punt final i ho va fer en dos capítols que va afegir a la darrera temporada. Els que hem vist -diverses vegades- cada minut d’aquesta història podem entendre aquest desenllaç precipitat com una forma natural de no degradar més un univers que ja no es reconeixia.
El fet és que hi havia trama i fils per estirar. Es comptava amb el factor nostàlgia, però tots els recursos possibles semblen haver estat explotats incomprensiblement malament. Per exemple, la relació entre Carrie Bradshaw i Aidan Shaw en aquests nous capítols ha estat desdibuixada i desaprofitada. Aidan hi era, però no hi era. Apareixia, feia quatre coses absurdes que no es corresponien amb la personalitat que nosaltres recordem i tornava a desaparèixer.
Tot ha estat un llarg sí però no, envoltat de situacions buides i banals que han portat als personatges molt sovint a ser caricatures ridícules d’ells mateixos. Els seguidors de Sex and the City ens hem mantingut fidels, perquè per sobre d’aquestes situacions, tenim un vincle -des de fa molt de temps- amb els personatges. Arribava un moment en què ja no demanàvem gaire cosa més al guió, i ens conformàvem amb la companyia dels personatges, amb l’efecte relaxant de sentir-los a prop.
És a dir, l’espectador fidel potser ho hauria acceptat tot, però sempre amb una mica de llàstima de veure com una cosa que ha funcionat tan bé ara ja només tirava a mig gas. I estic segur que tots ens hem sentit guionistes aquestes darreres setmanes, pensant com es podria haver remuntat And Just Like That. No semblava tan difícil, almenys des del sofà de casa.
Essencialment, no calia trencar-se gaire el cap. Tot hauria estat bé si haguéssim pogut acompanyar els personatges mentre sopaven o anaven de compres i compartien els seus pensaments i neguits quotidians. No calia haver apartat i maltractat un personatge com el de Steve Brady, ni calia introduir actituds o personatges que l’única cosa que han aportat és el retrat d’una varietat social i sexual que ja sabem que existeix.
I ja que hi som, Aidan Shaw era, en el passat, un personatge cabal, tranquil, racional, conseqüent. No calia fer-lo passar per un home trastocat que s’escapa al seu cotxe a la nit per masturbar-se mentre truca a Carrie. And Just Like That (Sex and the City) se’n va per la porta petita. És la mort d’un producte que no han sabut mantenir viu. Només calia que els personatges fossin ells mateixos. Res més.
