Les històries sobre ETA continuen interessant anys després de la dissolució de la banda terrorista. Un fantasma en la batalla, escrita i dirigida per Agustín Díaz Yanes, ha arribat a Netflix després del seu pas per les pantalles de cinema. S’inspira en una operació real de la Guàrdia Civil per proposar un relat sobre una agent d’aquest cos que treballa una dècada encoberta a ETA.
Un fantasma en la batalla explica una història similar a la de La infiltrada, guanyadora del Goya a la millor pel·lícula, encara que confesso que em va convèncer molt més la cinta d’Arantxa Echevarria. Les dues històries funcionen, però La infiltrada mostrava molt més la tensió del dia a dia de l’agent de policia (Susana Abaitua). A la pel·lícula d’Agustín Díaz li manca aquesta tensió i complexitat. Quan les coses es compliquen per a la protagonista, ràpidament es relaxen. A més, incomprensiblement, s’evita ensenyar-nos la resolució de les operacions de la Guàrdia Civil.
Per exemple, pràcticament no ens ensenyen cap detenció i penso que aquestes són escenes molt rellevants per a la progressió de la narrativa. Com a fet positiu, s’ha de dir, això sí, que, a diferència de La infiltrada, Un fantasma en la batalla blanqueja menys les tortures dels cossos policials, tot i que Díez Yanes tracta aquest tema d’una manera massa superficial, a través de l’agent principal de l’operació, interpretat per un actor, Andrés Gertrúdix, que no fa versemblant en cap moment el seu paper.
Sap greu que no s’aprofitin més altres personatges que sí que funcionen molt bé, com el d’Ariadna Gil, magnífica en la seva interpretació d’un càrrec d’ETA. Tinc la sensació que el director desaprofita molts bons elements de la seva història i es conforma amb un relat massa superficial sobre una realitat massa complexa. Així i tot, és una pel·lícula entretinguda, ofereix informació i ens fa recordar un passat terrible no gaire llunyà.
