La infiltrada (Goya a la Millor Pel·lícula juntament amb El 47) explica la història d’Elena Tejada, l’agent de policia que es va infiltrar a ETA durant set anys i que va permetre desarticular algunes operacions terroristes i la detenció dels dos membres de la banda armada amb qui havia compartit pis franc. En aquella època, entre 1992 i 1999, ETA va matar més de seixanta persones. La pel·lícula dirigida per Arantxa Echevarria mostra, per exemple, el moment en què Txapote va assassinar Gregorio Ordóñez, llavors diputat del Parlament Basc i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Sebastià.
La protagonista aquí és Mónica/Arantxa, interpretada per Carolina Yuste, una jove policia de La Rioja acabada de sortir de l’acadèmia que rep la proposta d’infiltrar-se amb la conseqüència d’haver de renunciar a totes les seves relacions personals i familiars. L’encàrrec és de llarg recorregut, primer ha de construir-se una vida al País Basc que faci versemblant el seu apropament als moviments abertzales afins a ETA. Fora de la seva nova identitat, només tindrà contacte amb un alt càrrec de la Policia Nacional (Luis Tosar).
Penso que la pel·lícula no pretén ser exhaustiva quant a fer un retrat d’una època, ni vol entrar en les complexitats de la lluita contra el terrorisme. El discurs de La infiltrada és, essencialment, el de la policia (això vol dir que és un discurs molt amable amb les forces de seguretat de l’Estat) i no hi ha gaire marge per entrar en la psicologia dels etarres. El guió posa el focus en la seva protagonista, en com ho va fer, quins van ser els moments de risc o quins eren els sentiments que tenia quan havia de dormir sota el mateix sostre que un assassí.
A la pel·lícula la tensió es nota sobretot quan apareix el personatge de Sergio Polo, gràcies a la brillant interpretació de Diego Anido, un actor descomunal la tasca del qual ha passat desapercebuda al costat de la de Carolina Yuste, una bona actriu que va guanyar el Goya a la millor interpretació femenina, i la de Luis Tosar, que va rebre una nominació com a millor actor de repartiment. El fet és que en el paper d’Anido rau part de l’èxit de La infiltrada, una pel·lícula que segurament podria haver estat més ambiciosa i complexa, però que ofereix un bon resultat.
