Alícia al país de les meravelles és d’aquells llibres que llegeixo més amb el cor que amb els ulls o la ment. És una d’aquelles històries tan mitificades, que sembla que no cal haver-la llegit per conèixer l’argument amb una mica de detalls. No només perquè se n’han fet diverses adaptacions cinematogràfiques, sinó també perquè els personatges han passat a ser patrimoni de les nostres infàncies. Tant és així, que fins i tot l’art contemporani ha produït centenars d’obres inspirades en la novel·la de Lewis Carroll.
A més, qualsevol que viatgi a Londres veurà Alícia present en moltes botigues de records, com passa amb altres personatges literaris britànics com Paddington, Peter Rabitt, Winnie the Pooh o Harry Potter. Ara bé, per molt que els clàssics siguin molt coneguts, val la pena llegir-los. Val molt la pena. És com quan et parlen d’una ciutat durant molt de temps i finalment la visites. Pots comparar l’experiència real amb l’experiència imaginada.
A dalt, edicions de MinaLima, Nórdica i Arpa. A baix, edicions de Penguin, labutxaca i Valdemar.
En el meu cas penso que són més interessants els personatges que la història en si. Parlo del Conill Blanc que sempre té pressa, el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors. La trama és molt senzilla, tot i que hi ha moltes referències amagades al context i a l’època de l’autor, a més de diversos jocs de paraules que en les traduccions perden efecte, però que en algunes edicions tracten de conservar amb notes a peu de pàgina.
És un relat amable i simpàtic -també un exemple de literatura de l’absurd– que Lewis Caroll (pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson) va escriure en diverses fases. La llavor primera va ser quan passejava en vaixell, el juliol de 1862, pel riu Tàmesi amb les tres germanes Liddell (una de les quals era la petita Alice). Llavors, l’autor es va inventar una primera història per explicar-la a les noies.
Edicions de Baula, en català.
Poc després començaria un procés editorial que encara ara dona moltes versions. Enguany, aprofitant que fa cent seixanta anys de la seva publicació, diverses editorials (com Penguin Clásicos, Arpa, Valdemar o Nórdica) han publicat una nova edició. Interessant és també la il·lustrada (i amb pop-ups) per MinaLima i publicada per Folioscopio. En català forma part del catàleg de segells com labutxaca.
Per als més petits, les editorials Baula en català i Edelvives en castellà tenen versions per a tots els gustos (amb il·lustracions de Chris Riddell; totes les històries d’Alícia en una edició completa amb dibuixos de John Tenniel; i l’edició Alícia per a infants). Aquest clàssic de la literatura infantil i juvenil és, fet i fet, una lectura transversal i amb diverses capes. Però és, sobretot, un estímul per a la imaginació i la fantasia, amb personatges entranyables, fins i tot si l’argument no ens fa el pes del tot.
