Salvador Rich. Barcelona Fa cosa d’un parell d’anys em van arribar veus d’un llibre que parlava de fusta. Només de fusta. I clar, em va cridar l’atenció. Un home, allà dalt de tot d’Europa, que ho deixa tot i se’n va a una cabana al bosc. I no un bosc qualsevol; un d’aquells on pots passar dies sense creuar-te ningú. Un bosc dels que comencen i no s’acaben. Dels que hi ha a Noruega. I què s’hi pot fer allà? Doncs escriure a mà i tallar llenya per escalfar-se. El cas és que m’intrigava saber quina mena de.