-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Tot i la solidesa de l’obra de l’austríac Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931) i l’esforç d’algunes editorials com Acantilado per donar-la a conèixer, encara avui és un gran desconegut al nostre país. O, si més no, poc llegit, especialment si el comparem amb altres il·lustres vienesos de la seva època com Stefan Zweig, amb qui va compartir espai en la llista d’autors jueus prohibits per Goebbels, on també hi figurava Sigmund Freud, entre altres. La literatura que sorgia de l’Àustria d’aquell temps és profundament rica i val la pena explorar aquests i altres escriptors.
-
Amb "Epicentre Guimerà" el TNC programa activitats que fan una mirada actual a un tresor del nostre patrimoni.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El TNC ha inaugurat la temporada amb l’estrena de Només són dones, un espectacle que uneix text, dansa i música per reivindicar la memòria històrica, per recordar i rescatar de l’oblit el sofriment de milers de dones durant la Guerra Civil i la repressió franquista. Amb Només són dones, l’escriptora i dramaturga Carmen Domingo i la directora teatral Carme Portaceli duen a terme un brutal exercici de reflexió sobre la violència i la repressió franquista contra les dones, les grans oblidades de la història. Als centres penitenciaris franquistes hi anaven a parar dones amb.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Feliçment, i iniciant el cicle “L’orígen de l’oblit. El teatre català durant el primer franquisme”, el TNC recupera Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Coca. L’obra, escrita per Palau i Fabre el 1958, en el seu exili a París, va ser estrenada el 13 de febrer de 1974 per l’EADAG al Teatre Don Juan de Barcelona, amb una repercussió molt minoritària, i, a excepció d’una recuperació puntual per part de Hermann Bonnin, no s’havia tornat a representar. “Tota tragèdia, baldament el tema.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco A la Sala Gran del TNC es pot veure fins al mes d’abril el muntatge sobre l’obra L’art de la comèdia, d’Eduardo de Filippo, dirigit per Lluís Homar qui també fa un dels papers principals i amb traducció de Xavier Albertí, director del TNC. Al mateix temps la Filmoteca de Catalunya ofereix un cicle dedicat a aquest autor, divers i molt interessant. De Filippo va ser un home de teatre immens i polièdric que va elevar a la categoria d’universalitat el localisme i el costumisme, en aquest cas, napolitans. Va tenir una vida.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Imagino que quan un director o dramaturg pensa en representar Shakespeare, el primer que ha decidir és si vol fer una versió absolutament fidel al text original o bé es prendrà certes llicències. Després suposo que rumiarà si vol situar l’obra en el seu context o bé prefereix fer una adaptació moderna. Les grans obres de Shakespeare més o menys tothom les coneix, així que potser pot resultar engrescador introduir-hi certes variables per a guanyar-se la complicitat del públic o bé per a resultar ocurrent o simpàtic. Reconec que sóc una persona amb.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Fins el 9 de novembre torna al TNC Liceistes i cruzados, reposició d’un èxit de la temporada passada del qual només se’n van programar tres úniques funcions dins del marc del projecte Epicente Pitarra, i que molta gent es va quedar amb ganes de poder veure. Liceistes i cruzados és una gatada de Pitarra, una “comedia en dos actes, en vers y en catala del que ara’s parla” que ens ofereix de manera fresca, plena d’humor i de comicitat, una reflexió sobre la popularitat i vigor del fet teatral. L’obra fou escrita i.
-
Un passeig per algunes de les peces més representatives de la nostra història per obrir temporada.
-
Joan Ollé dirigeix una nova versió de l'obra de García Lorca protagonitzada per l’actriu Nora Navas.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Tot i la solidesa de l’obra de l’austríac Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931) i l’esforç d’algunes editorials com Acantilado per donar-la a conèixer, encara avui és un gran desconegut al nostre país. O, si més no, poc llegit, especialment si el comparem amb altres il·lustres vienesos de la seva època com Stefan Zweig, amb qui va compartir espai en la llista d’autors jueus prohibits per Goebbels, on també hi figurava Sigmund Freud, entre altres. La literatura que sorgia de l’Àustria d’aquell temps és profundament rica i val la pena explorar aquests i altres escriptors.
Amb "Epicentre Guimerà" el TNC programa activitats que fan una mirada actual a un tresor del nostre patrimoni.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El TNC ha inaugurat la temporada amb l’estrena de Només són dones, un espectacle que uneix text, dansa i música per reivindicar la memòria històrica, per recordar i rescatar de l’oblit el sofriment de milers de dones durant la Guerra Civil i la repressió franquista. Amb Només són dones, l’escriptora i dramaturga Carmen Domingo i la directora teatral Carme Portaceli duen a terme un brutal exercici de reflexió sobre la violència i la repressió franquista contra les dones, les grans oblidades de la història. Als centres penitenciaris franquistes hi anaven a parar dones amb.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Feliçment, i iniciant el cicle “L’orígen de l’oblit. El teatre català durant el primer franquisme”, el TNC recupera Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Coca. L’obra, escrita per Palau i Fabre el 1958, en el seu exili a París, va ser estrenada el 13 de febrer de 1974 per l’EADAG al Teatre Don Juan de Barcelona, amb una repercussió molt minoritària, i, a excepció d’una recuperació puntual per part de Hermann Bonnin, no s’havia tornat a representar. “Tota tragèdia, baldament el tema.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco A la Sala Gran del TNC es pot veure fins al mes d’abril el muntatge sobre l’obra L’art de la comèdia, d’Eduardo de Filippo, dirigit per Lluís Homar qui també fa un dels papers principals i amb traducció de Xavier Albertí, director del TNC. Al mateix temps la Filmoteca de Catalunya ofereix un cicle dedicat a aquest autor, divers i molt interessant. De Filippo va ser un home de teatre immens i polièdric que va elevar a la categoria d’universalitat el localisme i el costumisme, en aquest cas, napolitans. Va tenir una vida.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Imagino que quan un director o dramaturg pensa en representar Shakespeare, el primer que ha decidir és si vol fer una versió absolutament fidel al text original o bé es prendrà certes llicències. Després suposo que rumiarà si vol situar l’obra en el seu context o bé prefereix fer una adaptació moderna. Les grans obres de Shakespeare més o menys tothom les coneix, així que potser pot resultar engrescador introduir-hi certes variables per a guanyar-se la complicitat del públic o bé per a resultar ocurrent o simpàtic. Reconec que sóc una persona amb.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Fins el 9 de novembre torna al TNC Liceistes i cruzados, reposició d’un èxit de la temporada passada del qual només se’n van programar tres úniques funcions dins del marc del projecte Epicente Pitarra, i que molta gent es va quedar amb ganes de poder veure. Liceistes i cruzados és una gatada de Pitarra, una “comedia en dos actes, en vers y en catala del que ara’s parla” que ens ofereix de manera fresca, plena d’humor i de comicitat, una reflexió sobre la popularitat i vigor del fet teatral. L’obra fou escrita i.
Un passeig per algunes de les peces més representatives de la nostra història per obrir temporada.
Joan Ollé dirigeix una nova versió de l'obra de García Lorca protagonitzada per l’actriu Nora Navas.