Manel Haro. Barcelona / @manelhc
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obre temporada amb un espectacle de sarsueles catalanes, una proposta que pot semblar carrinclona, pensada per a públic de certa edat, però que és un divertit entreteniment per a tot tipus de públic. Per començar, sarsuela! ens ofereix un passeig per algunes de les peces d’aquest gènere musical més representatives de la nostra història que temps enrere gaudien de força seguidors als escenaris de Barcelona.
Una dels objectius d’aquest espectacle és reivindicar el patrimoni musical català, una part del qual està arraconat o directament oblidat, un fet que inquieta al director artístic del TNC, Xavier Albertí, decidit a recuperar la nostra tradició cultural, i els grans clàssics literaris i escènics. Un altre objectiu, val molt la pena esmentar-ho, és la finalitat social que té aquest esdeveniment: la recaptació es destinarà a projectes benèfics. Però més enllà de metes, cal valorar aquest espectacle per si mateix i la veritat és que Per començar, sarsuela! trenca amb esquemes i, sobretot, prejudicis.
Qui podia pensar que es faria un tip de riure amb les ocurrències de la directora d’orquestra, Wanda Pitrowska, tan eixerida i presumida que no es pot estar de mostrar el seu carisma entre peça i peça. Qui imaginaria que un dels percussionistes s’enfilaria per una corda qual acròbata per a fugir dels petons apassionats de la Pitrowska. Qui es pensaria que creuaria l’escenari un senyor vestit de negre amb impressionants sabates amb tacons de vermell lluent. A qui se li ocorreria que entre les veus i els instruments es colés un jovenet que, amb exercicis de contorsionista, intentés facilitar la tasca als intèrprets d’aquestes sarsueles. Doncs ni més ni menys que als encarregats de muntar una dramatúrgia que fes que aquest espectacle fos alguna cosa més que un simple recull de sarsueles que, siguem sincers, podria haver resultat una mica avorridot si ens l’haguessin servit com un simple recital o concert.
Albert Arribas, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró han estat els encarregats d’exprimir-se el cervell per imaginar un muntatge per a grans, joves i petits. Si haguéssim de trobar un símil amb aquest Per començar, Sarsuela!, podríem recordar aquella Operetta que Jordi Purtí va portar amb èxit al Poliorama i, després, al Victòria de Barcelona, i on les veus de la companyia Cor de Teatre cantaven a capella (i amb molta gràcia) peces de Verdi, Rossini, Mozart i Wagner, entre altres. Ep, que ningú intenti trobar una segona Operetta al TNC, però si us va agradar aquell espectacle, estic segur que us entusiasmarà aquest altre.
L’Orquestra de les Glòries Catalanes, dues veus femenines (una soprano i un mezzo) i tres de masculines (tenor, baríton i cantant) interpreten peces com L’euterpense de Nicolau Manent, estrenada a Barcelona als Camps Elisis el 1864; A posta de sol de Nicolau Manent (música) i Frederic Soler (lletra), estrenada a Barcelona al Teatre de Novetats el 1871; La Paula té unes mitges, d’Enric Morera (música) i Lluís Planes de Taverner (lletra), estrenada a Barcelona al Teatre Victòria el 1924; i La falç al puny de Manuel Blancafort (música) i Lluís Capdevila i Rafael Homedes (lletra), estrenada a Barcelona al Teatre Nou el 1931. Tot un repertori per a mantenir viva la nostra tradició i passar una estona ben divertida. Al TNC només fins el 5 d’octubre.
____________
Per començar, Sarsuela! / TNC (Plaça de les Arts, 1) / Directora d’orquestra: Wanda Pitrowska / Dramatúrgia: Albert Arribas, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró / 90 minuts / Fins el 5 d’octubre / Diferents preus en concepte d’aportació per a projecte social / www.tnc.cat
