-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco César y Cleopatra, un espectacle de la companyia Pentación i dirigida per Magüi Mira, ha arribat al Romea, on romandrà fins el dia primer de maig. En la seva estrena a Mèrida, l’estiu passat, aquesta obra va ser acollida amb diferents valoracions, cosa gens estranya ja que presenta una certa irregularitat que en perjudica el conjunt. El text no acaba de trobar el to entre una mena de didactisme historicista i trets humorístics no sempre reeixits, que ens evoquen una certa tradició teatral a l’entorn de la comèdia intranscendent. A l’escenari se’ns presenten.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu èxit a Madrid tenim la sort de poder assistir al Teatre Romea a aquest llarg viatge familiar cap al dolor i l’autodestrucció. O’Neill va acabar el text el 1941, el va dedicar a la seva esposa i va reflectir en aquesta història la seva pròpia vida familiar, dramàtica i complicada. La lucidesa i la comprensió cap als seus dimonis familiars no van ser suficients com perquè l’autor aconseguís algun tipus de felicitat duradora, malgrat el seu èxit; els seus propis fills homes van acabar autodestruint-se amb l’excepció d’Oona, que va.
-
La companyia La Zaranda proposa amb 'El grito en el cielo' una reflexió mig negra i mig humorística sobre la vellesa.
-
Julia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 2 d’agost, en el marc del Festival Grec, es pot veure al Teatre Romea Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, després del triomf a Mèrida d’aquesta obra imprescindible que ens evoca la figura del filòsof i les circumstàncies del seu judici i condemna. L’escenografia, pobra i austera, amb un blanc amb matisos al vestidor, incideix en la personalitat del personatge, en el seu menyspreu pels béns materials i aconsegueix que ens sembli encara més absurda la seva coneguda condemna. El text potencia paral·lelismes amb la realitat actual d’un món en el.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 28 de juny es pot veure al Romea El crim de la Germana Bel, de l’autor britànic Frank Marcus i adaptada per Rafael Calatayud. Amb una escenografia poc convencional, entre estripada i decadent, l’obra ens explica la situació d’una actriu, Júlia, que porta deu anys interpretant una monja bonhomiosa en una sèrie molt popular de televisió i que s’assabenta de la propera mort del seu personatge de ficció, cosa que la relegarà a l’oblit i potser a l’atur. L’obra està interpretada per Teresa Vallicrosa, Anna Casas, Maria José Peris i Mamen.
-
Albert Mena. Barcelona Els entremeses tradicionals del teatre espanyol entesos com espai on somiar, on hi té cabuda la crítica, però sobretot on els instints humans es troben a flor de pell. La companyia del Teatro de la Abadía de Madrid ens arrossega a l’atmosfera intel·lectual de tres obres de Miguel de Cervantes fent explícita aquesta reflexió, emprant per a tal objectiu sons d’animals, cançons, esperit de celebració i sobretot un bon raig d’actitud picaresca. L’aparició d’aquests temes i el seu desenvolupament durant les dues hores d’espectacle es justifica com a prolongació narrativa d’aquest nucli conceptual fort, fet.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No direm que succeeix en totes les parelles, però passa en moltes que arriba un moment de la relació, després d’anys de convivència, en què el foc s’ha apagat. Ja no hi ha passió, ni sexe, ni ganes de passar el màxim temps possible amb qui estimes. La relació es relaxa, es perd la il·lusió, el futur deixa d’existir i el passat no és més que el record d’allò que somiaves, que saps que ja no tens i que no tornaràs a tenir perquè no queden ganes de lluitar. Fins que alguna cosa.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb un equip de pes i una escenografia intel·ligent, poètica i sòbria, ha arribat al Romea, dirigida per Sergi Belbel, una nova versió de la relectura que del mite de Fedra va fer Racine. Demostra un gran coratge, en els temps que corren, retornar als mites clàssics com aquest, escrit pel seu autor en versos alexandrins els quals, en aquest cas, ha traduït el mateix director, Sergi Belbel. No és fàcil valorar les obres de teatre pel fet que cada vegada que les veus són diferents, cada funció és única i irrepetible i moltes.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Teatre Romea la versió que Christopher Hampton va escriure per al teatre, a partir de L’última trobada, la coneguda novel·la de Sandor Marai. El cas de l’autor hongarès ha estat singular, després de molts anys oblidat i a partir de la seva mort, les obres d’aquest autor, així com les d’altres escriptors d’aquesta zona d’Europa Central tan carregada d’història i cultura, de límits imprecisos i que tant va patir al llarg dels segles XIX i XX, ha experimentat una revifalla important. També la caiguda del comunisme i del mur de Berlín han.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco César y Cleopatra, un espectacle de la companyia Pentación i dirigida per Magüi Mira, ha arribat al Romea, on romandrà fins el dia primer de maig. En la seva estrena a Mèrida, l’estiu passat, aquesta obra va ser acollida amb diferents valoracions, cosa gens estranya ja que presenta una certa irregularitat que en perjudica el conjunt. El text no acaba de trobar el to entre una mena de didactisme historicista i trets humorístics no sempre reeixits, que ens evoquen una certa tradició teatral a l’entorn de la comèdia intranscendent. A l’escenari se’ns presenten.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu èxit a Madrid tenim la sort de poder assistir al Teatre Romea a aquest llarg viatge familiar cap al dolor i l’autodestrucció. O’Neill va acabar el text el 1941, el va dedicar a la seva esposa i va reflectir en aquesta història la seva pròpia vida familiar, dramàtica i complicada. La lucidesa i la comprensió cap als seus dimonis familiars no van ser suficients com perquè l’autor aconseguís algun tipus de felicitat duradora, malgrat el seu èxit; els seus propis fills homes van acabar autodestruint-se amb l’excepció d’Oona, que va.
La companyia La Zaranda proposa amb 'El grito en el cielo' una reflexió mig negra i mig humorística sobre la vellesa.
Julia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 2 d’agost, en el marc del Festival Grec, es pot veure al Teatre Romea Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, després del triomf a Mèrida d’aquesta obra imprescindible que ens evoca la figura del filòsof i les circumstàncies del seu judici i condemna. L’escenografia, pobra i austera, amb un blanc amb matisos al vestidor, incideix en la personalitat del personatge, en el seu menyspreu pels béns materials i aconsegueix que ens sembli encara més absurda la seva coneguda condemna. El text potencia paral·lelismes amb la realitat actual d’un món en el.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 28 de juny es pot veure al Romea El crim de la Germana Bel, de l’autor britànic Frank Marcus i adaptada per Rafael Calatayud. Amb una escenografia poc convencional, entre estripada i decadent, l’obra ens explica la situació d’una actriu, Júlia, que porta deu anys interpretant una monja bonhomiosa en una sèrie molt popular de televisió i que s’assabenta de la propera mort del seu personatge de ficció, cosa que la relegarà a l’oblit i potser a l’atur. L’obra està interpretada per Teresa Vallicrosa, Anna Casas, Maria José Peris i Mamen.
Albert Mena. Barcelona Els entremeses tradicionals del teatre espanyol entesos com espai on somiar, on hi té cabuda la crítica, però sobretot on els instints humans es troben a flor de pell. La companyia del Teatro de la Abadía de Madrid ens arrossega a l’atmosfera intel·lectual de tres obres de Miguel de Cervantes fent explícita aquesta reflexió, emprant per a tal objectiu sons d’animals, cançons, esperit de celebració i sobretot un bon raig d’actitud picaresca. L’aparició d’aquests temes i el seu desenvolupament durant les dues hores d’espectacle es justifica com a prolongació narrativa d’aquest nucli conceptual fort, fet.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No direm que succeeix en totes les parelles, però passa en moltes que arriba un moment de la relació, després d’anys de convivència, en què el foc s’ha apagat. Ja no hi ha passió, ni sexe, ni ganes de passar el màxim temps possible amb qui estimes. La relació es relaxa, es perd la il·lusió, el futur deixa d’existir i el passat no és més que el record d’allò que somiaves, que saps que ja no tens i que no tornaràs a tenir perquè no queden ganes de lluitar. Fins que alguna cosa.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb un equip de pes i una escenografia intel·ligent, poètica i sòbria, ha arribat al Romea, dirigida per Sergi Belbel, una nova versió de la relectura que del mite de Fedra va fer Racine. Demostra un gran coratge, en els temps que corren, retornar als mites clàssics com aquest, escrit pel seu autor en versos alexandrins els quals, en aquest cas, ha traduït el mateix director, Sergi Belbel. No és fàcil valorar les obres de teatre pel fet que cada vegada que les veus són diferents, cada funció és única i irrepetible i moltes.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Teatre Romea la versió que Christopher Hampton va escriure per al teatre, a partir de L’última trobada, la coneguda novel·la de Sandor Marai. El cas de l’autor hongarès ha estat singular, després de molts anys oblidat i a partir de la seva mort, les obres d’aquest autor, així com les d’altres escriptors d’aquesta zona d’Europa Central tan carregada d’història i cultura, de límits imprecisos i que tant va patir al llarg dels segles XIX i XX, ha experimentat una revifalla important. També la caiguda del comunisme i del mur de Berlín han.