-
‘Arnau Tordera i les dones’, una proposta musical de petit format que repassa temes de compositors de totes les èpoques.
-
'Como si pasara un tren' parla de relacions familiars claustrofòbiques i de generacions entre les quals no hi ha diàleg.
-
A ‘Gairebé’, una noia i un noi amb un passat fosc es troben tancats en un món que no entenen i del qual no poden escapar.
-
Manel Haro / @manelhc La companyia Frog porta al Versus Teatre Qui a casa torna, obra del dramaturg britànic Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura al 2005, que dirigeix en aquesta ocasió Salvador Esplugas. L’escenari es converteix en una casa de Londres on hi viu una família d’homes: el pare, vell, ple de manies, malcarat; els dos fills, un que sembla a punt d’esclatar en tot moment ofegat per l’ambient asfixiant de la casa, i l’altre, aficionat a la boxa, que sembla que va més a la seva; finalment, el tiet, el germà del pare, un home cabal, però.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Es titula El cuadro o el principio del fin i arriba com una reinvenció de Las tres hermanas de Txékhov, però la versió d’Àlex Mañas recorda més aviat unas Meninas de Velázquez moderna i desesperada. Sobre l’escenari del Versus, quan entren els espectadors, es pot veure una noia llegint un llibre i parlant sola. El públic busca la seva cadira, es treu les jaquetes i, mentre, es va fent una idea del que es trobarà. I el que es trobarà és la narració de tres històries lligades que formen part d’un mateix quadre,.
‘Arnau Tordera i les dones’, una proposta musical de petit format que repassa temes de compositors de totes les èpoques.
'Como si pasara un tren' parla de relacions familiars claustrofòbiques i de generacions entre les quals no hi ha diàleg.
A ‘Gairebé’, una noia i un noi amb un passat fosc es troben tancats en un món que no entenen i del qual no poden escapar.
Manel Haro / @manelhc La companyia Frog porta al Versus Teatre Qui a casa torna, obra del dramaturg britànic Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura al 2005, que dirigeix en aquesta ocasió Salvador Esplugas. L’escenari es converteix en una casa de Londres on hi viu una família d’homes: el pare, vell, ple de manies, malcarat; els dos fills, un que sembla a punt d’esclatar en tot moment ofegat per l’ambient asfixiant de la casa, i l’altre, aficionat a la boxa, que sembla que va més a la seva; finalment, el tiet, el germà del pare, un home cabal, però.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Es titula El cuadro o el principio del fin i arriba com una reinvenció de Las tres hermanas de Txékhov, però la versió d’Àlex Mañas recorda més aviat unas Meninas de Velázquez moderna i desesperada. Sobre l’escenari del Versus, quan entren els espectadors, es pot veure una noia llegint un llibre i parlant sola. El públic busca la seva cadira, es treu les jaquetes i, mentre, es va fent una idea del que es trobarà. I el que es trobarà és la narració de tres històries lligades que formen part d’un mateix quadre,.