Petites històries humanes al Versus Teatre

'Como si pasara un tren' parla de relacions familiars claustrofòbiques i de generacions entre les quals no hi ha diàleg

Maria Nunes / @mnunesal


Després de sorgir de la petita sala La Trastienda i de fer el salt a diversos teatres madrilenys grans, com una de les revelacions teatrals de la temporada passada, “Producciones Come y Calla” de Madrid presenta al Versus Teatre el muntatge Como si pasara un tren, que uneix el treball de dues dones de teatre argentines, l’autora Lorena Romanín i la directora Adriana Roffi, al dels actors Maria Morales, Marta Castellote i Carlos Guerrero. Es tracta d’una comèdia dramàtica plena d’humanitat i humor que ens parla de mares sobreprotectores, de fills que no poden créixer, de solitud, de relacions familiars claustrofòbiques i de generacions entre les quals no hi ha diàleg ni voluntat d’escoltar ni comprendre les emocions i les inquietuds de l’altre.

El fil argumental gira a l’entorn de Susana i el seu fill Juan Ignacio que pateix una disminució mental, i al qual ha hagut de pujar tota sola després que el pare els abandonés i se’n desentengués per complet. Susana i Juan viuen sols en una petita ciutat de províncies, en un ambient familiar absolutament tancat al món exterior. Aquest petit cercle d’aïllament i sobreprotecció es revolucionarà amb l’arribada de Valeria, la neboda de Susana. Valeria és filla de Marta, la germana de Susana, i l’ha enviada lluny de Madrid perquè l’hi ha trobat un porro i ja l’ha classificada automàticament com a drogoaddicta.

No existeix diàleg entre mare i filla, com no n’existeix entre mare i fill, i aquest és el tema central de l’obra, perquè «como si pasara un tren» és una expressió criolla que ve a significar alguna cosa semblant al que en català en diem «sentir ploure», és a dir no fer cas del que sentim, aquest és el títol amb un doble significat amb què l’autora juga en la seva comèdia dramàtica on hi passen trens, trens que no s’han de perdre a la vida, i que sobretot ens parla de la necessitat d’escoltar l’altre. En suma, es tracta d’una proposta dramàtica plena de senzillesa, humanitat, tendresa i sentit de l’humor. Un teatre modest i honest, sense pretensions, on cal destacar l’entrega d’uns actors com Maria Morales, Marta Castellote i Carlos Guerrero que interpreten els seus papers de Susana, Valeria i Juan amb una convicció i una tendresa inusuals.

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES