Quan la decadència porta al sexe i el sexe a la decadència

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Antonio Moresco (1947) és un autor italià poc conegut a Espanya. Tan aliè és, que en castellà només podem llegir dues de les seves obres: La cebolla i El volcán, ambdues publicades a l’editorial Melusina. La cebolla narra una història de decadència protagonitzada per una parella que s’instal·la en una putrefacta habitació d’alguna zona sense concretar, potser d’Itàlia. Encara que no sabem l’època exacta de la narració, s’intueixen temps de misèria en què l’únic entreteniment de tots dos és practicar sexe de la forma més primitiva i bruta possible. Qui sent, però, la contínua necessitat de saciar els seus desitjos sexuals és ell (tampoc sabem el nom dels personatges); ella simplement se sotmet a les seves exigències: posa’t així, obre les cuixes, masturba’t… L’única presència d’ella en la narració és per deixar constància de la seva submissió. Les poques vegades en què no apareix sotmesa és quan es puja, de manera ritual, a una bàscula que hi ha al bany (no sabem per què ho fa).

Tota aquesta falta de concreció estimula que el lector situï, segons el seu parer, la història en una època i un lloc i intenti donar una explicació a les accions aparentment delirants dels personatges. Ell viu marcat per dues obsessions: fer que els veïns del costat escoltin com se’n va al llit amb ella i que aquesta es converteixi en un ésser objecte del qual fer-ne ús quan li vingui de gust. Ell és capaç de portar les seves fixacions fins a l’extrem i provocar així situacions de sexe violent que serveixen perquè el personatge masculí fugi de la realitat asfixiant en què es troba. Ella, senzillament, es deixa portar i accepta la situació.

Malgrat l’excessiu que pugui semblar el relat, cal dir que aquesta breu novel·la d’Antonio Moresco és una petita obra mestra. L’autor reflecteix a la perfecció fins a quin punt pot arribar la decadència humana i ho fa amb una prosa tan directa, que aconsegueix situar el lector en el mateix pla dels esdeveniments que narra. Per això, el lector sentirà la repulsió d’algunes imatges, l’esgarrifança d’algunes accions i fins i tot la condescendència davant determinats moments de desesperació. Sorprèn la valentia de Moresco. ¿Serà el lector també prou valent com per endinsar-se en aquesta tempestuosa història de personatges derrotats?