Patricia Tena. Barcelona
Ara que la majoria de la població viu pendent que els guionistes de Lost aconsegueixin encaixar totes les peces d’aquest impossible i addictiu trencaclosques, hi ha una pregunta clau que ronda en la ment de tots els telespectadors: i després què? ¿Trobarem una altra sèrie que ens mantingui en suspens capítol rere capítol i que aconsegueixi que parlem dels personatges amb el mateix afecte que si es tractés d’algú del nostre grup d’amics?
Anticipant-se a aquest succés i amb l’objectiu d’evitar que s’estengui el pànic, el periodista expert en sèries de televisió Toni de la Torre comparteix a Las series que no me dejan dormir (Now Books) els seus coneixements sobre la matèria i ens recomana cent sèries que poden alegrar-nos el dia i llevar-nos moltes hores de son per les nits. Hi ha diverses opcions: recuperar grans sèries de televisió que probablement molts espectadors encara no han vist (Los Soprano, Sexo en Nova York, Seinfeld, Twin Peaks…), enganxar-nos a alguns èxits recents (Anatomía de Grey, House, Cómo conocí a vuestra madre…) o començar a visionar algunes sèries que encara són pràcticament desconegudes al nostre país però que segur que en un futur imminent en faran parlar molt.
L’autor desenvolupa aquestes cent sèries en un parell o tres de pàgines cadascuna, en què explica l’argument (tranquils, sense spoilers), la galeria de personatges, els temes que tracta la sèrie i els valors que podem extreure d’ells i anècdotes de la producció. Aquestes breus anàlisis aconsegueixen que el lector comenci a anotar de forma compulsiva els títols de diverses sèries que vol començar a veure, però a el mateix temps, també resulta un magnífic recordatori per als que ja ens hem delectat amb algunes d’aquestes propostes. Com a colofó, l’autor ens ofereix una possibilitat meravellosa: una última línia en la qual, com si d’un enllaç es tractés, proposa una sèrie de característiques similars que pot agradar-te: de l’estil «si t’agrada House, prova amb Nursie Jackie.»
Entre cadascuna de les recomanacions, el periodista inclou uns apartats interessantíssims amb els quals aprendrem paraules clau de l’argot televisiu (spin-off, UST…), alguns gèneres (procedimentals, mockumentary…) o curiositats com les cançons que mai haurien faltar a l’Ipod d’un addicte a les sèries. També les sèries favorites dels presidents ianquis o expressions que podem començar a utilitzar i que ens faran semblar uns entesos, com Jump the shark o el guilty pleasure que tant ens costa reconèixer. Si l’objectiu de Toni de la Torre era robar-nos totes les hores de son possibles, amb aquest manual imprescindible, ho ha aconseguit.
