-
El periodista Salvador Alsius recorda a 'Com TV3 no hi ha(via) res' els primers anys de la televisió pública catalana.
-
El director de 'Manhattan' i 'Annie Hall' publica les seves memòries, 'A propòsit de no res', després de passar per un dur judici mediàtic .
-
'El tiempo heredado' són les memòries familiars de l'actor, centrades en les figures femenines, dedicades també al món del cinema.
-
A 'Memorias de una mujer sin piano', Jeanne Rucar, vídua de Buñuel, explica el caràcter masclista i homòfob del director de cinema..
-
El crític de televisió publica 'Historia de las series', volum que repassa la ficció de TV des dels anys 20 fins a l'actualitat.
-
Patricia Tena. Barcelona L’escriptor Terenci Moix deia que tot el que va aprendre de la vida sent nen va ser gràcies a la Metro Goldwyn Mayer. Aquesta revelació va com l’anell al dit a les periodistes Lara Malvesí i Sandra S. Lopera per iniciar el seu llibre Dime qué te pasa y te diré qué peli ver (Editorial Ma Non Troppo), una guia desenfadada que ofereix respostes cinèfiles a situacions quotidianes. Les autores expliquen que van començar a apuntar en un full títols de pel·lícules que eren capaces d’alegrar el dia, per molt desastrós que hagués estat. I, després.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Per sort per als lectors i admiradors del gran i inclassificable personatge que va ser Fernando Fernán Gómez, Capitán Swing ha reeditat les seves memòries, ampliades, en un sol volum, ja que anteriorment es trobaven dividides en dos (Debate, 1988). No són unes memòries convencionals; cada apartat ens evoca paisatges perduts, personatges entranyables, com aquella mare soltera i artista i aquella àvia inoblidable a més d’un gran nombre d’actors, autors, directors, de diferents èpoques i situats en diverses circumstàncies. Però també trobem gent anònima, coneguts, veïns, criades, parents, botiguers. Admetia l’autor en el llibre.
-
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Un dels temes principals que preocupa a la crítica cinematogràfica en l’actualitat és la relació entre la crítica professional i aquella diguem amateur, que ha trobat a Internet una plataforma importantíssima de difusió. Als múltiples textos que intenten explicar o delimitar cadascuna d’aquestes pràctiques, se li suma la natural tasca que incansablement es porta a terme tant des de la cinefília com des de les universitats, de seguir explicant què és el cinema i de quina manera està en la base (o és conseqüència de) la nostra manera de veure el món. Serà.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb la cura i gust habitual que podem trobar en totes les seves publicacions l’Editorial Meteora ha publicat el llibre Mestres de mestres, que correspon al programa homònim que es va emetre per Televisió de Catalunya i que va ser molt ben acollit pel públic car els bons programes culturals no són tan habituals com caldria. Es tractava d’un programa d’entrevistes amb un eix central, el de demanar a diferents personatges quins havien estat els seus mestres, anònims o coneguts. La paraula mestre, en aquest cas, tenia una dimensió molt àmplia i no feia.
El periodista Salvador Alsius recorda a 'Com TV3 no hi ha(via) res' els primers anys de la televisió pública catalana.
El director de 'Manhattan' i 'Annie Hall' publica les seves memòries, 'A propòsit de no res', després de passar per un dur judici mediàtic .
'El tiempo heredado' són les memòries familiars de l'actor, centrades en les figures femenines, dedicades també al món del cinema.
A 'Memorias de una mujer sin piano', Jeanne Rucar, vídua de Buñuel, explica el caràcter masclista i homòfob del director de cinema..
El crític de televisió publica 'Historia de las series', volum que repassa la ficció de TV des dels anys 20 fins a l'actualitat.
Patricia Tena. Barcelona L’escriptor Terenci Moix deia que tot el que va aprendre de la vida sent nen va ser gràcies a la Metro Goldwyn Mayer. Aquesta revelació va com l’anell al dit a les periodistes Lara Malvesí i Sandra S. Lopera per iniciar el seu llibre Dime qué te pasa y te diré qué peli ver (Editorial Ma Non Troppo), una guia desenfadada que ofereix respostes cinèfiles a situacions quotidianes. Les autores expliquen que van començar a apuntar en un full títols de pel·lícules que eren capaces d’alegrar el dia, per molt desastrós que hagués estat. I, després.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Per sort per als lectors i admiradors del gran i inclassificable personatge que va ser Fernando Fernán Gómez, Capitán Swing ha reeditat les seves memòries, ampliades, en un sol volum, ja que anteriorment es trobaven dividides en dos (Debate, 1988). No són unes memòries convencionals; cada apartat ens evoca paisatges perduts, personatges entranyables, com aquella mare soltera i artista i aquella àvia inoblidable a més d’un gran nombre d’actors, autors, directors, de diferents èpoques i situats en diverses circumstàncies. Però també trobem gent anònima, coneguts, veïns, criades, parents, botiguers. Admetia l’autor en el llibre.
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Un dels temes principals que preocupa a la crítica cinematogràfica en l’actualitat és la relació entre la crítica professional i aquella diguem amateur, que ha trobat a Internet una plataforma importantíssima de difusió. Als múltiples textos que intenten explicar o delimitar cadascuna d’aquestes pràctiques, se li suma la natural tasca que incansablement es porta a terme tant des de la cinefília com des de les universitats, de seguir explicant què és el cinema i de quina manera està en la base (o és conseqüència de) la nostra manera de veure el món. Serà.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb la cura i gust habitual que podem trobar en totes les seves publicacions l’Editorial Meteora ha publicat el llibre Mestres de mestres, que correspon al programa homònim que es va emetre per Televisió de Catalunya i que va ser molt ben acollit pel públic car els bons programes culturals no són tan habituals com caldria. Es tractava d’un programa d’entrevistes amb un eix central, el de demanar a diferents personatges quins havien estat els seus mestres, anònims o coneguts. La paraula mestre, en aquest cas, tenia una dimensió molt àmplia i no feia.