Un nou crim a Fjällbacka

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Les filles del fred (Amsterdam en català amb traducció de Lluís Solanes i Maeva en castellà amb traducció de Carmen Montes) és la tercera novel·la publicada al nostre país de la sueca Camilla Läckberg. En ella reprèn els mateixos personatges protagonistes dels dos títols anteriors, Erica Falck i Patrik Hedström, i els situa en una nova doble aventura: personal i policial. Personal perquè Erica i Patrik acaben de ser pares de Maja, una preciosa nena que només dorm (no tant com la seva mare voldria), plora (més del que la seva mare voldria) i mama (més sovint del que la seva mare voldria). I policial, perquè Patrik ha de resoldre un altre cas, l’assassinat d’una nena de set anys que apareix ofegada al mar. La criatura resulta, a més, ser filla de la millor amiga que Erica té en aquests moments, Charlotte.

Amb la pregunta de fons de qui pot ser capaç de fer una cosa així, Läckberg ens condueix amb un estil clar i concís al costat fosc d’un petit poble de pescadors. Al mateix temps, en un salt al passat, assistim a la vida d’una noia rica, maca, capritxosa i egoista, Agnes, que té la desgràcia de quedar-se embarassada d’un home amb els sentiments del qual ha jugat. El lector intueix de seguida que la seva vida té alguna cosa a veure amb els esdeveniments que es desenvolupen en el present, però l’autora sap dosificar la informació fins al moment oportú amb un bon maneig de la intriga, teixint pistes falses i situant en el punt de mira a personatges que després resulten no ser culpables.

Camilla Läckberg afirma en la seva pàgina web que quan escriu les seves històries no són els detalls macabres el que li interessa, sinó la psicologia que s’amaga darrere del crim, allò que fa que una persona cometi «el pitjor de tots els pecats» -segons paraules de la mateixa autora-, és a dir, l’assassinat. Llegint aquesta novel·la no es pot dir que no ho aconsegueixi, ja que arribem a entendre, encara que lògicament no a compartir, perquè l’assassí o assassina actua com ho fa. Läckberg tampoc arracona un altre dels temes que ja apareix en les dues novel·les anteriors -és fàcil intuir que seguirà tirant del fil en futures entregues-, com és la violència domèstica, representada a la figura de la germana d’Erica Falck. Una sola objecció, i no és responsabilitat de l’autora, és la poc acurada edició d’Amsterdam, amb una desena d’errors d’embalum repartits al llarg del llibre.